-
- 24 nov
Volen i dolen
Aquests dies de record de John Fitzgerald Kennedy en el 50è aniversari de la seva mort, d’entre les moltes imatges d’homenatge em quedo amb la de l’ofrena floral de l’actual president, Barack Obama, i la seva dona, Michelle, amb Bill Clinton i Hillary. Em va fer pensar. JFK i Clinton. El carisma. L’aparença. El factor humà. A Clinton, més que les seves memòries ens el descriuen molt bé les del seu gran assessor (un autèntic spin doctor a l’americana) George Stephanopoulos: All Too Human: A Political Education. «Massa humans». Sobre el factor personal, allò que fa que molts que aspiren a liderar, abans de fer el pas, es trobin en aquell estadi del vol i dol , del sí però no.
Al PSC i al PSOE, però no només, una nova generació dubta (segurament per poc temps) si és el moment de fer el pas i postular-se. L’oportunitat hi és, ¡però, ai, el dubte! ¡Ai, el factor personal i allò de no voler-se socarrimar abans d’hora!
A Catalunya, l’abassegadora votació de diumenge passat al Consell Nacional del PSC en favor de les tesis de Pere Navarro va fer repensar-s’hi més d’un que feia temps que aconsellava a Rocío Martínez Sampere que no es «cremés» presentant-se a les primàries per l’alcaldia de Barcelona perquè el lideratge de Navarro és feble, el context convuls i ser al Parlament com a opció de relleu ofereix certes perspectives engrescadores. Ara tot apunta que el relleu anirà per a llarg, així que Martínez Sampere i altres com Laia Bonet segueixen immersos en la fase vol i dol . Calculen. En clau d’oportunitat política i personal.
Al PSOE, també. Carme Chacón va arriscar. Ella i el seu gran assessor, el seu marit, Miguel Barroso , van calcular malament. Per poc, però van provar-ho contra Alfredo Pérez Rubalcaba i van fracassar. Ara contempla seriosament l’opció de fer tàndem amb el diputat Eduardo Madina, amb ell liderant una opció de renovació al PSOE. Tenen una gran amistat personal (d’anar-se’n de vacances junts), ell la va ajudar en el congrés contra Rubalcaba (molt d’amagat però ho va fer) i diuen els qui coneixen bé José Luis Rodríguez Zapatero que hi veu la seva gran opció, també de reivindicació personal. Forma sobre el fons, ¿recorden? Madina està fent equip polític i diuen a Madrid que «ja es mou molt» (en segon pla).
Al PSOE, per cert, no perdin la pista de dos diputats. Un, Juan Moscoso, fill de qui va ser primer ministre de la Presidència de Felipe González. L’altre, Pedro Sánchez Pérez-Castejón. Els seus noms comencen a sonar amb força com a possibles tapats de Rubalcaba. Ho veurem, però no precipitadament. Són, al cap i a la fi, una nova generació vol i dol que arrisca però dins d’un ordre, sobretot quan algú altre els serveix en safata aquell punt d’atreviment que ells, pragmàtics com els nostres temps, no tenen.(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
