La tàctica Bakero

  • La tàctica Bakero

    Grans gols i celebracions a banda, un dels records més marcats que tinc de quan el pare em duia al Camp Nou en temps del Dream Team són aquelles exclamacions amb sonor «oooooooh!!!» que seguien el moment en què Jose Mari Bakero es feia amb la pilota i la xutava enrere tot just quan semblava que la cosa estava més emocionant. Molts participaven d’aquell xiscle entre frustrat i disgustat. No entenien què feia aquell home. No entenien aquells moviments tan poc lluïts però sempre amb intenció. Aquests dies ha passat una cosa molt semblant amb les declaracions d’Artur Mas a preguntes de Mònica Terribas sobre la convocatòria de la consulta. 

    És com si Mas s’hagués inspirat en aquell moviment tàctic de Bakero, que per cert en més d’una ocasió ha fet campanya per CiU via espots i actes de partit. Allò que el jugador blaugrana feia a la gespa sovint desesperava el personal. Els més abrandats i amb ganes d’anar sempre de cara a barraca hiperventilaven en veure que ell tocava la pilota. Però aquell era un dels secrets de l’èxit de l’equip: el control del joc i del ritme del partit. Mas ho intenta. 

    Quan la cosa es complicava o quan s’accelerava massa, pilota enrere i a controlar. Tranquil·litat i bons aliments. A fer que fos el rival qui corregués i es desgastés. El president Mas, dijous passat amb les seves declaracions a Catalunya Ràdio, va fer això. No ha renunciat a res, al contrari. Mira de deixar d’anar a remolc del ritme dels altres i asserenar el clam a tombs atacat de la pròpia afició. Tàctica al servei d’una estratègia que vol guanyadora. Després ho aconseguirà o no, però ell vol fer com Sinatra: My way . I que es noti. 

    Cal fixar-se també en la bona coordinació de l’equip de Mas i el d’Oriol Junqueras. Ell dijous no va sortir a replicar res. Marta Rovira, la seva número dos, tampoc. I va ser Lluís Salvadó, el tres (menys impacte), qui va sortir a posar l’accent en el fet que Esquerra vol consulta el 2014 sí o sí. I l’endemà, fotos i gestos de complicitat davant les càmeres de televisió amb els dos socis ben somrients, a Sant Vicenç dels Horts. 

    Mas ha fixat de nou la consulta del 2014 com a gran objectiu, però dijous va apuntar en veu alta una alternativa (un pla B) que a Esquerra barrinen des d’abans que ho fes CiU. I així, sobretot, el líder convergent ha volgut deixar clar qui lidera políticament el procés. Aspira a marcar el ritme de l’ofensiva. No és la primera vegada que s’hi posa, d’uns pocs mesos ençà. Que ningú no es faci el sorprès ara. Perquè de fet Mas només va tenir un moment imprevisible ara farà cosa d’un any, i no li va anar gaire bé. En general, però, els seus moviments acostumen a ser predictibles. Com els d’aquell Bakero.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)