-
- 18 ago
Secrets d’un fracàs
Larry Grisolano, director d’estratègia i mitjans de la campanya de Barack Obama, va afirmar que, en política, «l’únic secret de l’èxit és saber què vol la gent». Això, i saber comunicar que vas en aquesta direcció, és clar. El gran secret del fracàs, per regla de tres, seria ignorar què vol la gent. O projectar-ho. I en el moment polític, econòmic i social que vivim, ¿què vol la gent? ¿Més política retòrica? ¿Més brutícia? ¿Més mentides? ¿Més impostura? ¿Més a mi que em registrin? ¿Mési tu més? Per al PP, el qui posa cara a aquesta estratègia davant dels mitjans és María Dolores de Cospedal, una secretària general que s’entreveu com a projecte de futur fracassat.
En ella hi conflueixen circumstàncies particulars. Segurament, sobre el cas Bárcenas, ella va actuar de manera més correcta que els seus predecessors Javier Arenas i Francisco Álvarez-Cascos –per cert, ¿i Ángel Acebes?–. Però ha entrat en un bucle on el cas se l’ha acabat empassant, per exemple a través de moments com aquella compareixença davant dels mitjans en què va intentar explicar l’acomiadament de Luis Bárcenas («en diferit») i va acabar socarrimant-se en directe ella sola. «Però, és clar, en l’últim congrés del partit li va prendre Comunicació a Esteban González Pons i va voler ser la portaveu del partit perquè tenia pressa», adverteixen des de la cuina del PP. La comunicació, sense control del ritme, dels temps, més que catapultar pot cremar acceleradament.
Aquests dies hem vist pel davant i pel darrere la claca en defensa de Mariano Rajoy, per exemple, al Senat, en la mítica sessió del «final de la cita», estil claca, i també tot el dia als mitjans quan cal, que és sovint. Però, ¿qui ha defensat Cospedal en tot l’assumpte Bárcenas? ¿Us sona? A mi tampoc. Ella sola dóna la cara per ella mateixa, i així la té.
En canvi, Soraya Sáenz de Santamaría (tu a Génova 13, jo a la Moncloa) passa de perfil sobre tota l’empastifada general que viu el PP. I alguns al partit no desdenyen el fet que ella decideix, per exemple, si posa o no publicitat a TVE, perspectiva que inquieta molt les televisions privades i els grups mediàtics respectius en temps de crisi. Hi ha qui pensa que tot plegat podria estar ajudant a vetllar pel seu més que intencionat mutis sobre el tema. Ella, de perfil. Controlant la comunicació, un altre secret de l’èxit en política. Com que el contrari és un dels grans secrets del fracàs.
Ja corre molt el tam-tam de congrés de partit (extraordinari o ordinari) que canviï a fons la cúpula del PP, és a dir, Cospedal. Mentrestant, Soraya, a disposar. Ella que cada divendres, després de la reunió del Consell de Ministres, parla de coses que, en teoria, importen a la gent i ella que sap, sobretot, què vol Mariano Rajoy.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
