-
- 23 jun
Una sortida digna
El fet que Alicia Sánchez-Camacho presentés una demanda civil, i no penal, va fer sospitar més d’un, en saber-ho, sobre el desenllaç pactat que ha buscat aquesta setmana la líder del Partit Popular Català amb l’amo de l’agència de detectius Método3. La conciliació era molt més fàcil, per aquesta via. ¿Tot estava previst des d’un principi, doncs? Així ho intueixen membres del mateix PP català que no formen part del nucli dur de l’actual presidenta. Però resulta que s’ha vist massa. Això últim ja ho admeten fins i tot membres de la cúpula del partit. I n’assumeixen conseqüències. ¿De quin tipus? Sobretot a nivell de lideratge.
«L’Alicia té sort de l’estil Mariano Rajoy, que consisteix a deixar morir els temes, i ara vindrà l’estiu, i au, a pensar en les vacances i a veure qui recorda res de tot això en tornar-ne», exposa un alt càrrec de la formació. Però entre els més escèptics s’adverteix: «Els advocats dels empleats de Método3 ja han deixat clar que no pensen assumir el mort i això ens perseguirà». Davant d’aquesta perspectiva, al partit ja han començat a pensar en el dia després d’una líder a qui molts veuen «amortitzada».
L’opció més repetida entre bambolines és la d’una bicefàlia a la cúpula del PPC, amb Enric Millo al capdavant del grup parlamentari i amb Dolors Montserrat i Montserrat, vicepresidenta tercera al Congrés, com a líder del partit.
Opcions de relleu
Montserrat és l’opció de relleu més clara que es contempla, però el ministre Jorge Fernández, gran factòtum intern del PPC, hi té reticències. Amb tot, els partidaris d’aquesta opció asseguren que al final Fernández s’hi repensarà, influït en bona part pel fet que la mare de la liderable, Dolors Montserrat i Culleré, diputada al Parlament, ha estat sempre «un dels seus peons més eficaços i fidels al territori».
¿Però quan passaria tot plegat? Aprofitant una remodelació ministerial on es recorreria a una tàctica molt típica en certs partits (polítics). Allò que l’entrenador de futbol Javier Clemente va popularitzar amb aquella célebre frase seva: « Patada, patapum, p’arriba ». I fora problemes. Així tindríem l’Alícia a Madrid, aprofitant una remodelació ministerial que es dóna per fet que acabarà arribant. Entre altres, són a la corda fluixa Ana Mato, Pedro Morenés i un José Ignacio Wert que podria estar obrint focs ben grossos pertot, precisament per blindar-se davant la reacció irada dels opositors al Partit Popular.
El director de Gabinet de Rajoy, el català Jorge Moragas, hi tindrà molt a dir. Com admet un vell militant de l’indret, també a l’hora de decidir si s’habilita per a Sánchez-Camacho aquesta «sortida més que digna a un afer tan sòrdid».
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
