-
- 11 jun
El dret a decidir de CiU
Hi insisteixo. A les paraules de Josep Antoni Duran i Lleida els donem una importància i una mà de voltes que tampoc no caldria. L’última, perquè ha dit que això de la pressa és mala companyia. Es veu que alguns amb això els cau l’ànima als peus, quan ara fa dos anys, en la campanya catalana del 2010 no deien res quan era Joan Puigcercós qui demanava no ser atropellats per la pressa, en contrast amb les tesis de Solidaritat. I igual com ara no diuen res quan és Joan Herrera qui apel·la a assumir el fet que la pressa pot ser un enemic. Tenen raó? Sí i no. Tots tenen part d’encert i d’error, en el seu diagnòstic. Però, en tot cas, si ens esvalotem pel que diu en Duran, fem-ho quan el mateix ho expressen uns altres, no?
Fet i debatut, pensin que pressa-pressa un mai no en té quan veu que el seu projecte vital o polític s’acaba. És cosa d’uns pocs privilegiats, el fet de transcendir-ne i posar, per damunt dels propis, els interessos col·lectius. La gran part de la nostra classe política, i bona part del conjunt de la societat, això ho ha practicat força poc. Així que tampoc no caldria acarnissar-se especialment amb en Duran. En això és força ordinari. Força normalet. Fa bastant com la mitjana. Veu que arribem a un escenari de ruptura que sotragarà el tauler polític tal i com l’havíem entès fins ara, i pateix. Normal.
Una altra cosa seria si això tingués conseqüències en l’acció de govern del president Mas i en el seu full de ruta pactat amb l’Esquerra d’Oriol Junqueras. Però això no està passant. Duran no atura el rumb fixat. Ans al contrari, compacta el compromís Mas-Junqueras. I, en aquest escenari, al dret a decidir del poble català s’hi avançarà sens dubte un de particular: el dret a decidir de Convergència respecte d’Unió, i a la inversa. Aquest serà un dels mons que sotragarà el nou moment polític. Reivindica Unió el “dret a discrepar”. L’ha tingut sempre i l’exerceix tothora i en públic quan li convé. No hi ha novetat, doncs, de moment. Però quan aquest discrepar amb CDC sigui sobre el “sí” o el “no” a la independència, si això acaba passant, ja serem al cap del carrer i l’objectiu col·lectiu el tindrà el poble català a tocar. Així que, de veritat: deixin en Duran tranquil. Encara que ell no ho faci amb els seus socis.
(Per llegir l’article al NacióDigital, cliqueu aquí)
