-
- 22 mai
L’alternativa espanyola
La Diada de Sant Jordi d’enguany, el Palau de la Generalitat va comptar amb uns convidats especials: familiars d’Antoine de Saint-Exupéry, l’autor d’El Petit Príncep. El president Mas és un gran admirador d’aquest llibre, que ara ha fet setanta anys, i fins i tot el va homenatjar en el seu discurs institucional de la jornada. Però Saint-Exupéry va fer més que aquella obra. Va ser una de les veus de la resistència francesa i va publicar obres d’interessant reflexió sobre els valors humanistes, com Terra dels homes (1939).
Això, després de realitzar reportatges, per exemple a l’Espanya del 1936, encara tan present. D’ell, sobre l’actualitat, em quedo amb una frase senzilla i prescriptiva: «per veure-hi clar, n’hi ha prou amb canviar la direcció de la mirada». Ens serveix, per com n’hi ha que encara volen defensar que hi ha una alternativa raonable a l’Espanya actual, una alternativa (falsa) que hauria de dissuadir els catalans d’aspirar a decidir a les urnes si paga la pena seguir-hi implicats.
Però és quan els José María Aznar parlen, que alguns hi veuen clar. Aprofitem-ho, ara que ha tornat a passar. Perquè ells ens redirigeixen la mirada cap a on rau el perquè de tot plegat. En la manca d’alternatives reals, raonables i plausibles per a Catalunya dins d’aquesta Espanya, de la d’ahir, de la de sempre i de la que pugui estar per venir. Perquè el poder espanyol (avalat per àmplies i persistents capes de la societat espanyola expressada ja força vegades a les urnes) ha tingut, té i tindrà un projecte d’assimilació i de dissolució de la identitat catalana en la castellana. Amb aparent guant de seda o amb manifesta mà de ferro, però sempre conduint en la mateixa direcció. I les declaracions televisives d’Aznar obrint la porta a un hipotètic retorn a la primera línia de la política ens ho deixa ben clar: l’alternativa a Mariano Rajoy no és el també jacobí Alfredo Pérez Rubalcaba i el seu PSOE, sinó un Aznar que també en això, a més de fer-ho en franquesa, els supera.
Aquesta és la veritable alternativa espanyola al projecte actual. Encara més Espanya. Encara més espanyolitat entesa com a uniformitat i com a imposició de la vella Castella a la resta d’identitats de l’Estat. És a dir, un persistir en l’intent d’anorreament de la realitat catalana, de la seva cultura i la seva llengua, fins i tot de forma més explícita. Pot ser així? Per descomptat. Tan clar com que l’alternativa catalana a aquesta realitat ja no passa per esperar-ne cap gest de comprensió o de conciliació reals. No hi seran.
L’opció és clara: enfocar la mirada a l’horitzó per veure-hi clar. Un futur on Espanya seguirà essent com és (o pitjor), amb una Catalunya que per tant seguirà igual de maltractada o en condicions encara més paupèrrimes. Triar entre aquestes dues alternatives ja no és assumible. Fa venir basarda només de pensar-hi.
L’home es descobreix quan es mesura amb l’obstacle, proposa Saint-Exupéry a Terra dels homes. I, sens dubte, toca entomar el repte ja. S’imposa mesurar, a l’alternativa espanyola, la catalana. Assumir el gran obstacle i, davant d’ell, descobrir-hi la solució.
(Per llegir l’article a l’últim Butlletí del CEJP, cliqueu aquí)
