-
- 28 abr
La verdadera consulta?
Hi ha una expressió popular (i molt política) als Estats Units que ve a dir que només els durs de cada bàndol poden fer possible un gran pacte entre antagonistes. La frase-metàfora és Nixon in China i recorda la mítica visita que l’any 1972 va fer el president nord-americà a Mao. Allò va suposar l’inici del desglaç de les relacions entre les dues grans superpotències. Abans, Henry Kissinger, per la part nord-americana, hi havia obert camí. Únicament ells, l’administració republicana, els durs, podien fer una cosa com aquella. I ara entre la Moncloa i Sant Jaume, qui?
En aquesta direcció cal descodificar les declaracions que va fer fa uns dies Germà Gordó, el conseller de Justícia i un dels membres (sens dubte) del nucli més sobiranista de Convergència. Ell és un dels grans ponts oberts que té Artur Mas per al diàleg amb Madrid. Ell, el conseller, fa temps que va encarregar que li obrissin allà agenda i enllaços. Ho va fer, entre d’altres, via una agència de relacions públiques, Tinkle, que amb Xavier Curtichs al capdavant ja havia col·laborat amb el partit quan a la casa qui coordinava l’estratègia de comunicació era David Madí. Per cert, un Madí que el dia de la sonada conferència de Gordó, allà que hi era. Tots dos mantenen la sintonia.
Aquesta és una de les grans vies obertes que té Mas a Madrid. Durs per als durs. Però, ¿i si ni així no arriba l’acord per a la consulta? A Palau ho tenen clar: «La consulta es farà, però no està escrit enlloc que només hi hagi una manera de consultar la ciutadania». ¿Aquestes fonts i altres de l’entorn d’Oriol Junqueras es refereixen a triar entre referèndum o alguna altra tipologia de consulta semblant? No. Parlen d’una alternativa de consulta: la de les eleccions amb una llista sobiranista que com a mínim integri CiU i ERC, i que tingui com a punt nuclear l’Estat propi. Aquesta seria la consulta que a CiU i ERC tant diuen que, per tant, es farà «sí o sí».
Convocar eleccions és competència exclusiva del president, així que ell podrà controlar quan és arribat el moment. I Junqueras només li reconeixerà a Mas l’opció d’anar de número u i ell de dos. «Als hereus que sonaven fa dies, l’Oriol els guanyava a tots», diu un dels seus homes. D’aquí que aquestes últimes setmanes ja s’hagi anat treballant la manera de vestir un redreçament dels plans previs al 25-N. Mas repetirà com a cap de llista. Les pressions han fet, i potser faran, la resta. Diuen a CiU: «Estem defensant el programa electoral i la voluntat del poble expressada a les urnes enfront d’uns poderosos que volen controlar les institucions des de despatxos. En temps de regeneració democràtica es gairebé revolucionari». ¿Qui hauria dit que veuríem una CiU amb discursantiestablishment? Si això passa, el pla B de consulta no pinta del tot exòtic, oi?
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
