-
- 07 abr
Els Guardians de la Setmana (11)
Igual d’aquí a poc li poso a l’espai el nom de Les Gardiens de la Semaine perquè el món França m’està donant molta teca. Però no. De moment no passarà. El món brit també ens va donant alegries. Això sí, aquesta setmana em torno a fixar, via premsa internacional, en uns guardians del missatge gals.
En la batalla que ja és del tot oberta per les properes eleccions a l’alcaldia de París, una de les favorites en el procés de primàries de l’UMP, Nathalie Kosciusko-Morizet (NKM), ja antagonitza amb Anne Hidalgo, la delfí socialista de l’actual alcalde. I aquesta setmana s’hi centrava Le Monde via treball (i competició) de la imatge: “NKM-Hidalgo, qui sera la plus “moderne”?“. Na NKM, per exemple, tot i ser candidata de la dreta, treballa el seu “perfil bohemi” (aquí en diríem pijippy). Va ser ministra d’Ecologia de Sarkozy (amb qui la veiem cavalcant en una foto d’un Paris Match que l’ha descrit com la dona avantatjada del líder) i també va ser-ne portaveu en la seva última campanya presidencial. Sap de la importància del factor comunicació i imatge a la recerca de la connexió amb l’electorat. I Hidalgo no es queda enrere.
A la peça, esments i opinions d’spin doctors com François Kalfon (especialista demoscòpic del Partit Socialista -PS-) o com l’experiodista i actual consultor Jean-Luc Mano, que forma part de l’equip d’assessors de NKM que l’animen a no difuminar el seu perfil de projecció nacional, malgrat l’elecció local. Amb Hidalgo, per exemple, Natalie Rastoin (d’Ogilvy France), que difereix del criteri de Mano i considera que l’alcaldia de París és per a ella “el més prestigiós càrrec de la República”, i per tant considera que cal accentuar el perfil local de l’elecció. Rastoin va ser peça clau (a l’ombra) en la comunicació (el coaching) de la campanya presidencial de Ségolène Royal (PS) l’any 2007.
I ara que en Mariano Rajoy demostra tant i tant fins a quin punt pot ser implacable la síndrome de la Moncloa (per allò d’aïllar-s’hi i perdre el món -i les rodes de premsa- de vista), aquí reblo amb una peça sobre un llibre que ens parla d’un front similar: “Tandonnet et la malédiction de l’Élysée“. Via la ressenya d’un llibre, Le Figaro ens parla de la fauna que -junt els presidents de la República- ocupa el palau teòricament amb més poder reconcentrat de tota França.
El llibre es titula Histoire des présidents de la république. Vingt-quatre hommes et La France. L’ha escrit Maxime Tandonnet, a qui el text descriu com “un assessor discret”. Ell ens parla a l’obra d’altres exemplars de la seva espècie, com n’Aquilino Morel, l’actual gran conseller polític del president François Hollande, aquests dies a l’Elisi força de malastrugança, certament.
Bona lectura!
(recordeu que via link del títol de l’article referenciat, accedireu a la imatge de l’article al meu tauler d’spin doctors a Pinterest, i allà, clicant-hi al damunt, podreu llegir el text ben en gran)
I en uns dies, més guardians de la setmana!
