-
- 29 mar
Els Guardians de la Setmana (10)
Seguim amb la sèrie d’Els Guardians de la Setmana, un cop més, amb un marcat accent francès.
François Hollande no passa per un gran moment. L’economia, el moment social i el polític en general estan instal·lats en un context de crisi però tot apunta que ell com a president, com a lideratge des que va accedir a l’Elisi, no n’ha viscut d’altra.
Poc després de guanyar ja se’l relacionava amb la paraula crisi… en la seva relació amb una peculiar primera dama, Valérie Trierweiler, periodista i molt temperamental. Arrel de la seva guerra bruta tuitaire contra l’ex d’Hollande, Ségolène Royal, en plena campanya d’aquesta en les eleccions legislatives franceses. Arran d’aquest moment, la sortida a escena del fill del president i Royal: Thomas Hollande. Evidentment va defensar sa mare enfront de l’actual parella de son pare.
Es pot ser fill i guardià del missatge a l’hora? Doncs el cas és que Thomas va ser una de les peces claus en el backstage de la campanya del candidat Hollande. Al seu equip web i de xarxes socials. Però allò va ser durant el procés electoral previ a la seva entronització.
Aquestes últimes setmanes, la premsa francesa va força plena dels símptomes que apunten a un desinflamen força prematur del projecte Hollande… entre d’altres, amb els guardians del missatge com a protagonistes:
1. Quan els membres dels gabinets dels ministres fugen en tromba, hi ha un problema. Així ho explicava Libération dimecres passat amb aquest article de Laure Bretton a doble pàgina: “L’exécutif patauge dans la fuite des cabinets” (aquí la segona pàgina de la informació). La peça descriu com “en deu mesos, vuit ministres s’han separat dels seus més propers col·laboradors… una dinàmica que comença a inquietar el govern Hollande”. El primer en caure va ser Géraud Guibert,director de gabinet (dircab) del ministeri d’Ecologia. L’últim, Stéphane Israël, cap de l’equip ministerial d’Arnaud Montebourg. També han caigut la mà dreta, entre altres, dels populars ministres Manuel Valls i Christiane Taubira. El ja ex dircab d’aquesta última a Justícia, Christian Vigoroux, il·lustra amb sa ministra la megafoto que encapçala l’article. Ell i d’altres guardians del missatge són símptoma de les dificultats del jove govern Hollande.
La peça incorpora una interessant definició de director de gabinet: “Profession Dircab. Le directeur de cabinet est le plus proche collaborateur du ministre, qu’il seconde dans sa prise de décision. Il coordonne le travail des conseillers techniques du cabinet, négocie ou communique au nom du ministre. Son rôle, d’ordre politique, se distingue de celui du chef de cabinet, lequel gère plus spécifiquement l’agenda et les déplacements du ministre“
2. Més símptomes de problemes: Quan no se sap què dir. Aquí la peça “Hollande: parler, amis pour quoi dire?“, de Le Nouvel Observateur. Aquí la segona pàgina del reportage, amb foto d’Hollande envoltat de micros. I aquí la tercera, amb esment a Claude Sérillon, “le nouveau gourou de la communication présidentielle”. Per cert, que sobre estratègies televisives del president francès, aquí una comparativa entre la seva i les de Mitterrand i Chirac.
3. I reblem amb l’ambient que s’està instal·lant en l’equip de l’Elisi: “Quand la défiance s’installe“, de Sylvian Courage, també a Le Nouvel Observateur. Aquí la segona pàgina del repor. I aquí la tercera. Diuen que “la desolació” s’està estenent, sobretot, entre l’equip més proper al president: assessors i ministres. Això sí! Hi ha un d’irreductible: Aquilino Morelle, conseller polític especial i escriptor dels discursos del president. Diu: “No cal esperar miracles a partir de les seves intervencions. Es tracta d’explicar les decisions que s’han fet, tornar a un pressupost equilibrat, a la competitivitat i l’esforç, a la política d’ocupació i al diàleg social. Però sempre hem dit que la confiança dels francesos no retornarà dins que no hi hagi una millora en la situació econòmica”. Una mica com pertot.
Al text també podem llegir una referència de son fill Thomas, que descriu Hollande com a “difícil de preveure”, vaticinant la seva reacció menys esperada (i, entén, en positiu).
Veurem! Si ho ho diu son fill… i guardià del missatge… ;)
La setmana vinent, més.
