-
- 09 des
Silenci, es negocia
Els clàssics, sempre ajudant. Corneli Tàcit, per exemple, va dir: «Els homes han d’honrar les coses passades i obeir les presents, i han de desitjar bons prínceps i suportar-los tal com siguin». Fins i tot Maquiavel citava Tàcit. Així que els seus hereus del segle XXI, els assessors del líder polític, el segueixen amb fruïció. Digueu-l’hi si no als homes (i dones) de l’equip negociador d’Esquerra que negocien amb els de CiU per arribar a un acord de legislatura. Molts d’ells «van honrar» els tripartits (treballant-hi), però obeeixen el moment present i estan, com el seu nou cap de files, Oriol Junqueras, per «suportar» un nou president, en aquest cas Artur Mas.
Als dos bàndols hi ha equips titulars i equips que van treballant a l’ombra, en silenci, com exigeix aquesta classe de processos delicats. Entre els titulars, això sí, n’hi ha alguns com Lluís Salvadó que certament són decisius. Però pel costat republicà també s’ha parlat de la secretària general i diputada, Marta Rovira, i dels també diputats Anna Simó, Pere Aragonès i Gemma Calvet . No tots tenen el mateix paper en la negociació però tots «van honrar» els tripartits. Un dels negociadors econòmics d’ERC, Albert Castellanos, també va ser-hi. Va treballar al Govern de Maragall i al de Montilla. Ara treballa per un pacte que faci president Mas. Ell, que surt als papers, i altres com el professor Albert Lamarca, de la Universitat Pompeu Fabra, interlocutor més que vàlid del conseller d’Economia en funcions, Andreu Mas-Colell, que pilota la part econòmica dels contactes per part de CiU. Aquesta és la tercera pota de les negociacions, juntament amb la referent a la consulta i la referent a la política de la legislatura.
«S’estan fent moltes reunions que apunten a un molt bon desenllaç», coincideixen a assenyalar les dues parts. I de la majoria d’aquestes trobades no en transcendeix res. Silenci. El soroll dels mitjans de comunicació no ha d’arrencar de soca-rel unes expectatives que tant CiU com ERC valoren com a positives. Però encara no donen res per tancat. Això explica el silenci i la doble llista de protagonistes. L’oficial i la real.
Uns quants surten a la foto, però no tots estan protagonitzant el procés. Per exemple, de CiU, han transcendit els noms d’ Oriol Pujol i de Quico Homs, i amb ells els dels democristians Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí, molt especialment. Quedeu-vos especialment amb Homs, Pujol i el ja nomenat Mas-Colell. La quota d’Unió, a CiU, sempre és aquí. Ni que sigui per a la foto oficial. Com alguns de la llista d’ERC, perquè Junqueras està fent ús d’un entorn molt afí (i no necessàriament militant) per assegurar-se que, sense soroll, la cosa avanci.(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
