-
- 15 des
Navarro i els exorcistes
Sempre he defensat que el “sector catalanista” del PSC mai no va existir. Tradicionalment crec que ha estat, sobretot, una espècie de llegenda urbana. Molts n’han parlat però mai ningú no l’ha vist. Na Tura era la lideressa imembressa del sector turista (interessant isme, per cert). En Nadal exercia força les mateixes funcions en el sector nadalista. En Castells, feia igual amb el sector castellista (????). Només en Maragall i n’Obiols van tenir tropa articulada i de gruix (en certs moments). Però ni tots els obiolistes erenmaragallistes, ni a l’inrevès. En tot cas, mai, ni els uns ni els altres, no van conformar un corrent compacte catalanista. En canvi, sí que van formar part (tots ells, amb aquella alegria i tranquil.litat d’esperit) dels moments de poder institucional màxim del PSC. Per exemple al tripartit de Montilla, on el sector més PSOE de la formació també compartia hàbitat amb els “catalanistes”, sense problemes. Ara Navarro ens ve a dir que dels tripartits en va tenir la culpa el “sector catalanista”, avui “crític”. Bon intent. Però no cola. En tot cas no justifica els seus mals resultats electorals, la desorientació que regna al PSC ni les negres perspectives que tothom hi projecta. Tot això no és cosa de la pèrdua de certes persones, sinó de la pèrdua de cert discurs de fons.
Al PSC, una ànima espanyolista hi ha estat sempre, per descomptat. Els ha donat i els dóna molts vots. Però, en paral·lel, durant molt de temps, també invocaven una ànima catalanista que els completés, que els fes alternativa de govern creïble a nivell nacional. I aquesta tàctica els anava bé a uns i altres (“catalanistes” i “espanyolistes”), que en van destil·lar molt poder.
Ara, si algú vol invocar l’ànima catalanista del PSC haurà de recórrer a laouija, perquè l’han mort. Algú la va expulsar del cos del PSC. I qui va ser l’exorcista que ho va fer possible? En Navarro no, pobre. Però sí aquells que el van posar a la primera secretaria. Aquells que un dia van dir als “catalanistes”: “S’ha acabat que nosaltres posem els vots i vosaltres els càrrecs”. Aquells que un bon dia no van saber diferenciar entre la necessària ànima catalanista que tot partit que vulgui governar a Catalunya ha de tenir i aquells que vivien d’identificar-se amb el presumpte “sector catalanista” del partit.
Els exorcistes del PSC més PSOE, en la disputa pel poder, van anar (i van) a pels “catalanistes”. Els han identificat com “el (seu) mal”. Però encara no han entès que expulsar els cossos dels “catalanistes” de la direcció no vol dir el mateix que expulsar de l’indret una ànima catalanista que no els hauria de fer cap por. I així els va. I esperin. De moment el discurs sobre la llengua el conserven. I no és poc. Però no els serà suficient.
(Per llegir l’article a ElSingular, cliqueu aquí)