-
- 02 des
El ‘pinyol’ i els ‘progres’
Ho van començar junts i molt probablement ho acabaran junts. El nucli dur del pinyol d’ Artur Mas segueix aquí. La negra vetllada del 25-N a l’Hotel Majestic, també. Algun patrici convergent i algun aficionat a ser més masista que Mas s’atribueixen, entre altres coses, el fet d’haver-li tret del cap al president la seva renúncia aquella nit nefasta. Però no. Això no va passar. Hauria estat impropi de Mas mostrar la seva decepció més profunda davant un ampli auditori, per més petit que fos. Amb els que sí que va reflexionar aquella nit, uns pisos per sobre del primer, reservat per a vips al cèntric hotel, va ser amb Oriol Pujol, Germà Gordó, Quico Homs i David Madí. Sí, ell també segueix, per a tranquil·litat de molts i recel d’uns quants.
Atents a Pujol, a Gordó i a Homs en les negociacions amb Esquerra per arribar a un pacte de legislatura. El seu paper anirà (encara) a més. Pujol i Homs han estat interlocutors constants d’ Oriol Junqueras des de fa bastant temps. Han estat els encarregats de reconstruir ponts amb l’ amic republicà , i de forma prioritària amb Junqueras i el seu entorn.
Però retinguin també aquests noms, camí de la formació d’un nou Govern. El nou Executiu de Mas, ara més feble, no serà de ruptura però sí més «polític». Ho necessita. Reclama impuls i ja s’ha demostrat aquesta legislatura que els consellers polítics acostumen a respondre millor. «Es va deixar massa màniga ampla a uns independents que no han sumat», es lamenta un alt càrrec convergent, molt especialment en referència a consellers com Francesc Xavier Mena i Boi Ruiz . Mena , a Ocupació i Empresa, és una de les baixes gairebé segures. Al seu lloc sona amb força Gordó, però no només ell. Perquè no només de pinyol viu Mas , ni Convergència, ni Unió.
L’acord amb Esquerra passarà per una reformulació, matís o modulació d’una acció amb poc marge real però que pot voler projectar-se amb més «accent social» (i polític). Retinguin així també noms com els del conseller Lluís Recoder, els diputats al Parlament Josep Rull, Santi Vila i Neus Munté, i el diputat al Congrés Carles Campuzano. Munté, afiliada a la UGT, i la resta, que durant els anys de travessia pel desert de l’oposició van ser considerats el nucli dur del sector socialdemòcrata de Convergència, cobren ara un valor especial. Tots ells, a més, s’han mostrat més que fidels (en alguns casos, promotors entusiastes) de l’accent sobiranista a CDC. Però no són unidimensionals. Posen també un accent especial en l’eix social. Ara hi poden sumar Mas especialment. El pinyol i els progres. Joves però veterans formats en la vella escola de la política.(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
