-
- 16 des
El pacte i la llibertat
La llibertat. Aquest és el frame. Aquest és l’enfocament que es vol aplicar a la nova legislatura perquè acabi tenint efecte el pacte entre CiU i ERC. L’enfocament, el marc a través del qual es jutja i s’observa la política, sempre és important i condiciona una part de les expectatives d’èxit o fracàs d’iniciatives com la d’un acord de legislatura. Ahir mateix, per exemple, Quico Homs, un dels homes forts d’ Artur Mas i peça clau en la seva última campanya electoral, admetia en el consell nacional de Convergència que l’estratègia electoral havia partit d’una base que no va tenir prou en compte que el frame de les eleccions del 2010 va ser, per a molts que van optar per la federació nacionalista, el del vot antitripartit, el dels «que no podien veure Montilla, Carod, Saura, Puigcercós…». I a CiU li va anar molt bé. Però aquest frame ja va passar. Es veia que els del tripartit no sumaven.
Ara es vol revaloritzar un altre marc propici, el de la llibertat (de Catalunya respecte d’Espanya), per sumar la CiU de Mas (i de Josep Antoni Duran Lleida) amb l’Esquerra d’ Oriol Junqueras. Però encara persisteix la desconfiança mútua. Necessiten (més) temps.
Ahir, al Palau de Congressos de Catalunya, més d’un conseller nacional va tenir la sensació que els discursos que hi van pronunciar Mas i Oriol Pujol no van ser els que estaven previstos. La nit abans s’havia constatat que el pacte amb ERC s’encallava. Però el guió previst s’havia de mantenir. Els consells nacionals dels respectius partits estaven convocats (de fet, per aprovar un suposat pacte que finalment no va arribar), i tocava posar bona cara i «fitxar», malgrat la sensació de més d’un «de ser allà per passar l’estona i perquè tocava».
Pujol hi va posar bona cara, va apel·lar a la calma i va pronunciar el discurs que es va emetre en obert per als mitjans de comunicació. Mas, no. El reserven: «La negociació continua, i vam quedar que seríem discrets», justifiquen des de CiU, insinuant que ERC està parlant i filtrant massa.
I la cara de Mas, ahir, seguia sent d’empipament. Un cabreig que diuen que l’acompanya des del 25-N, per no haver calculat la inconveniència (a nivell de partit) de convocar eleccions anticipades. «Tenim un problema si, per exemple, ningú dels nostres a Cornellà ens va dir compte, i vam passar allà de segona a cinquena força», s’admet des de l’equip de Mas.
Però al mal temps, intent de bona cara. «Amb la investidura pactada tenim molt més temps per acabar de rematar-ho», adverteix un altre convergent, optimista perquè diu que ara parlaran amb ERC amb més llibertat, paraula baraca, sinònim de sort, i amb què es vol comprometre la legislatura.(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
