-
- 30 des
El factor social
Fa poques setmanes, l’equip de l’alcalde Xavier Trias estava preocupat. I no només perquè admetien que al seu mandat a Barcelona «li manca relat», sinó sobretot perquè consideraven que els seus companys de partit i veïns de la plaça de Sant Jaume (banda muntanya) no els ajudaven amb un perfil «massa liberal». Cal recordar que Trias es va presentar a les seves primeres eleccions municipals amb l’eslògan L’alcalde catalanista i de progrés i que ell sempre s’ha definit com a socialdemòcrata.
La idea del seu equip és posar en valor aquest vessant progre de l’alcalde, així com unes polítiques socials de la seva Administració «que per exemple fan possible que a Barcelona no hi hagi persona desnonada que no tingui ràpidament un sostre provisional». Fins ara els homes d’Artur Mas no els «ajudaven» gaire. Ara consideren que alguna cosa s’està movent «en la bona direcció».
Veuen així bé el nomenament de certs consellers com Santi Vila (Territori i Sostenibilitat) i Neus Munté (Benestar i Família), que podrien respondre a un perfil socialdemòcrata. Se sumen a qui ja duia aquesta etiqueta de fàbrica, el també conseller Ferran Mascarell . Com deia el gran comunicòleg Marshall McLuhan, «el canal és el missatge». Aquí, el conseller és el missatge. Com a mínim en un primer moment. Després ja veurem si això es deixa notar en l’acció de govern o si es queda només en eslògan, com quan Zapatero va crear un ministeri d’Habitatge i un d’Igualtat, i res.
Molts hi tenen esperances dipositades, i no només en l’equip d’un Trias que a Barcelona aspira a menjar-se una part del pastís electoral d’un PSC amb un lideratge barceloní que observen molt dèbil, amb Jordi Martí de cap de l’oposició i amb un projecte encara més desdibuixat que el de l’alcalde «i enfrontat amb l’entorn de Pere Navarro». A CiU són uns quants els que creuen que si la federació nacionalista ha perdut certa centralitat en els últims anys no ha estat per la seva aposta sobiranista, sinó per la projecció d’una imatge de «dretanització» que no es correspon amb el retrat de la seva base, del seu gruix de votants i de la seva vocació política.
«Navarro no es correspon amb el perfil dur que li estan fent assumir. Li han posat de dos un Maurici Lucena, que és la línia directa amb Carme Chacón , i molts sectors del PSC se senten arraconats». És el moment de treure la pols al factor socialdemòcrata que sempre ha estat present, amb més o menys intensitat, a CDC. Hi ha opció de gratar vot, sobretot a Barcelona ciutat. L’hi ha dit més d’un (que pot fer-ho) al president.(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
