-
- 23 des
Amb molta precaució
El president de la patronal espanyola CEOE, el català Juan Rosell, resulta que no és aficionat a la caça. Però el més interessant és que fins i tot alguns catalans del seu equip admeten que aquesta és una de les raons per les quals Rosell no acaba de consolidar-se entre la flor i nata del Madrid polític i econòmic. Així anem, en ple segle XXI, a l’estil La escopeta nacional de Luis García Berlanga: «Rosell està el mínim de temps que pot a Madrid i, normalment, a partir dels dijous no l’hi trobes. El cap de setmana no va de caça». I no agrada, és clar. I aquest Madrid polític és el que ara diuen els seus pregoners més contemporitzadors que s’hauria mogut, amb Mariano Rajoy al capdavant, si Artur Mas hagués tret majoria absoluta. En aquest resultat i en aquesta reacció confiava un Josep Antoni Duran i Lleida que durant la campanya electoral va arribar a anar molt lluny («l’Estat és una claveguera», va dir) perquè confiava en una força que després les urnes van negar a CiU. Però ara tot ha canviat. L’única sortida plausible per als de Mas i Duran era entendre’s amb Esquerra. Així que les negociacions que aquesta setmana han culminat en l’acord CiU-ERC per a la legislatura «de la llibertat» van avançar a la força (per als uns i els altres), amb moltes precaucions.
Estaven condemnats a entendre’s. I en aquest cas amb el terme «condemna» concebut amb totes les seves lletres entre actors implicats en un bàndol i l’altre. Per un costat, en una Esquerra que no comptava haver-se de mullar tant en una legislatura tan dura. I a l’altre costat de la balança, Unió, i més concretament Duran. El seu projecte polític (i gairebé vital) estava en joc. S’havia de pactar però amb molta profilaxi.
Després de la frustrada reunió que es va celebrar a Palau i de la qual alguns mitjans van captar la sortida d’ Oriol Junqueras per la Casa dels Canonges «gràcies als qui des d’Esquerra retransmetien a alguns periodistes el minut a minut de la negociació», aquesta setmana se sabia que no es podia tornar a fallar. Calia discreció i també precaucions absolutes per intentar evitar la «distorsió» dels mitjans de comunicació.
Així, abans de la reunió final a Palau al més alt nivell, dimarts, a ERC s’havia aconseguit que es deixés de filtrar una mica i s’havia aconseguit que Unió deixés de marcar una altra mica els negociadors de CDC. ¿Com? Gràcies als eixos bàsics acordats en reunions a Osona entre dos naturals de la zona, la republicana Marta Rovira i el convergent Quico Homs, que dirigint campanyes no enlluerna, però treu el millor de si treballant continguts, textos, acords. Allà, a la Plana de Vic, lluny de micros i càmeres («davant dels quals tota precaució és poca»), amb la boira d’aliada, la cosa va avançar i, malgrat molts, es va tancar el contingut essencial. Veurem fins quan.(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
