-
- 10 nov
Crisis personals
«Sempre que comencem les campanyes electorals vivim una espècie de crisi personal». Ho admet un alt càrrec de CDC, però la confessió val igual per al seu partit que per a la resta. «¿Ho estem fent bé?». S’acosta el moment de la veritat i sorgeixen dubtes. Si a més es compta amb referents com Josep Antoni Duran Lleida o Josep-Lluís Carod-Rovira , «que precisament no ajuden a projectar un missatge clar i nítid», l’« aiaiai » patidor i típic de la tribuna de can Barça s’imposa entre la tropa i els equips de campanya. Està passant. Per exemple a CiU i a ERC, que són els que, segons les enquestes, hi han de guanyar més en aquestes eleccions.
En els comicis del 2010, Artur Mas va demanar a l’electorat una majoria que trenqués la suma de les forces del tripartit. Això era tot. Ni menys ni més. No demanava la «majoria àmplia» (llegim-hi absoluta) que ara reclama per tirar endavant l’«estat propi». Ara la cosa va molt més enllà. L’aposta és de risc. Si no hi ha majoria absoluta hi haurà decepció. ¿Haurien apostat tant per això sense tenir dades que els asseguressin el tret? Difícil. L’objectiu està complicat però no impossible.
CiU apostarà al màxim, d’entrada amb un acte d’enganxada de cartell que substituirà escenaris últims com la plaça de Catalunya o l’Illa Diagonal (avui amb acte propi a l’estil de « Tots amb el president », amb interventors, voluntaris… i més) previsiblement per un Pavelló d’Itàlia de la Fira de Barcelona, amb molta més capacitat. Encara s’està discutint, però és la gran opció avui. S’ha d’anar a totes. La imatge de CiU, per exemple via cartell i món digital, buscarà reforçar el missatge presidencialista del conjunt de la campanya. I amb novetats gràfiques. Fixin-se en el nou logo de Convergència i veuran per on anirà la cosa. La campanya de la federació vol apuntar a un objectiu alt. Vol transmetre que hi ha molt en joc. Per al país. I per a Mas . Això explica els nervis preestrena.
I més quan Duran parla i a l’equip de campanya li recorre un calfred per tot el cos. Però ja queda poc. El caràcter presidencialista de la campanya electoral de CiU deixarà poc marge a altres veus de la federació que no siguin «les del president, l’ Artur i en Mas ». Per això, potser, el solo d’Unió aquesta última setmana prèvia a l’inici de la campanya oficial. «¿Crisi de partit? No, crisi personal», diuen amb sorna des de la mateixa UDC.
I des d’Esquerra han recorregut a una frase molt similar aquesta setmana respecte a Carod , que ara (precisament ara) diu que es necessita un nou projecte en l’esquerra nacional. «Ell i Ernest Maragall tenen pressa, però massa, per una qüestió d’edat». Des de la seu de Calàbria defensen que es va cap a noves estructures, discursos i lideratges en l’esquerra catalana, però que això comporta anys. «Per aquest motiu l’afer de Carod sona ara extemporani, a venjança, però no amb Oriol Junqueras sinó amb el seu actual entorn, que és l’antic a l’entorn de Carod, amb Ernest Benach al capdavant». Les crisis personals. Males companyes en general, però més en campanya electoral, precisament quan més s’aguditzen.(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
