-
- 28 oct
Gràcies per la vida?
La cantautora xilena Violeta Parra va fer famosa una cançó de títol “Gracias a la vida”, que ella deia que li havia donat molt. Cristóbal Montoro ara la versiona. Malament, com la major part del que s’entesta a fer sense tenir aptituds per posar-s’hi. Per exemple, com a ministre d’Hisenda, en un moment tan complicat i clau és un desastre. No genera cap confiança. Si no fos per la majoria absoluta no tiraria ni una proposta endavant. Fins i tot alguns dels seus estarien per votar-hi en contra. La seva actuació d’aquests dies al Congrés ens hi reconfirma.
I el cas és que com a versionador de clàssics de la Nueva Canción Chilena tampoc no qualla. Perquè ara ens demana que repetim amb ell un “gràcies per perdonar-nos la vida” que no és lògic. Elabora i tira endavant uns pressupostos injustos amb Catalunya i al damunt té la fatxenderia de fer un comunicat on diu que ara ens concedeix 99 milions d’euros. Gràcies? No. O sí?
El relat del PP (i d’uns quants altres) ara és que Madrid “ajuda” Catalunya i que des del Principat això es paga amb confrontació. Gran fal.làcia. Perquè els diners que arriben de Madrid es paguen amb els diners que no tenim en part gràcies a Espanya. Les xifres canten.
L’estiu passat, un Govern de la Generalitat escanyat (per Madrid) demana a l’Estat, via el Fons de Liquiditat Autonòmica, uns 4.500 que l’ajudin a tapar els forats imprescindibles per mirar d’anar tirant. L’Estat hi respon que sí, però que atendrà la petició via un crèdit (del qual se’n cobrarà religiosament els interessos) i que anirà pagant a poc a poc. És a dir, quan li doni la reial gana i mantenint el malalt ben connectat al comptagotes, allà ben quiet. Gràcies? No. O sí?
Fins ara (des de l’estiu) han complert amb 1.000 milions del previst. Només. I aquí, a anar passant pena per pagar les factures. I aquest dimarts va el ministeri de Montoro i es despenja amb un comunicat que anuncia que ara ens passaran 99 milions del pack, diuen, per fer possible que el Govern pagui el deute contret amb les farmàcies. Almoina. Gràcies? No. O sí?
99 a 99, podran emetre suficients comunicats com per empaperar el camp del Barça, abans no hagin eixugat el seu compromís, que ja ens és prou car quant a interessos com per al damunt haver de sumar-hi aquest plus de cinisme, de vexació, d’insult a la intel.ligència i de constant befa. Gràcies? Sí, senyor Montoro. Per la mà d’independentistes que fabrica a diari.
(Per llegir l’article a El Singular, cliqueu aquí)
