-
- 28 oct
Construir i destruir
Mentre enquestes com la d’ahir d’EL PERIÓDICO sumen dades que reiteren clarament que a Catalunya hi ha una sintonia creixent amb una cosa tan constructiva com el dret a decidir, l’alternativa a aquesta opció bàsicament proposa destruir. Ja sigui expectatives, ja sigui il·lusió, ja sigui, fins i tot, la convivència. Perquè és en això que s’està treballant molt especialment des del PP, però no només.
Dimecres, un José María Aznar en estat pur ho va deixar clar. Diu que la fractura d’Espanya passaria abans per la fractura de la societat catalana. S’agraeix, almenys, la sinceritat d’admetre el propòsit del que busquen atacs i polèmiques impulsats des de fora de Catalunya en els últims temps, per exemple a propòsit de la llengua, de les escoles o de l’origen de catalans que fa dècades que estan al país i als quals ja hi ha qui reclama davant una hipotètica independència. Molt greu. I perillós.
Poca o nul·la voluntat hi ha hagut sempre a Madrid de construir un Estat espanyol plurinacional, pluricultural i plurilingüístic, i ara l’alternativa que es proposa des dels sectors més durs de l’espanyolisme és la recentralització o treballar per la fractura d’una societat catalana sinònim d’integració i de convivència a la vegada que de fort sentiment nacional i contrastada resistència als intents de destrucció.
D’això van els atacs de Cospedal, de Gallardón, de Sánchez-Camacho o de Margallo, entre molts altres. Un ministre d’Exteriors, Margallo, per cert, que ja ha deixat clar, igual que ara Aznar, fins a quin punt el pertorba una cosa tan constructiva com la internacionalització de la causa catalana. Per cert, com a Rubalcaba. Perquè ell al PSOE, com el projecte espanyol, se sent feble. I aquí tenen un perill especial. Han oblidat com construir. Però sempre els quedarà destruir.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
