-
- 27 set
Torna la il·lusió
Qui ens havia de dir que en plena depressió de l’economia global ens passaríem unes quantes hores, i fins i tot dies, sense parlar de la crisi. Qui ens havia de dir que un Govern que ho ha estat durant els dos últims anys es presentaria a unes eleccions amb opcions clares de victòria. Qui ens ho havia de dir, quan exposar-se a les urnes és sinònim de càstig contundent per a la majoria de governs del globus. I qui ens havia de dir que un dels Executius que més han fet servir les estisores s’atreviria ara a convocar eleccions, quan ni la crisi ha passat ni segurament ho han fet els sacrificis que ens exigiran des de les institucions. Però tot això ha passat.
Ha passat que un líder pel qual fa deu anys pocs apostaven s’ha convertit en el gran capital polític de la primera força del Parlament i del sobiranisme. Ha passat que Artur Mas ha anat (en dos anys) més enllà d’on va anar Jordi Pujol en dues dècades. Qui ens ho havia de dir, ¿oi? I ha passat també que fa tan sols una legislatura molts es mofaven del projecte de Casa Gran del Catalanisme, quan ara s’està veient que Mas, sens dubte, està exercint de catalitzador de moltes adhesions que sobrepassen les fronteres tradicionals de CiU.
Mas apel·lava fa dos anys a mirar al futur «¡amb il·lusió!». Fa pocs mesos, només el fet de recordar-ho semblava una broma de mal gust. Però ara no. En les circumstàncies econòmiques, polítiques i socials menys proclius, es palpa en l’ambient una il·lusió renovada. Ha tornat per a molta gent que veu com l’etapa que s’ha obert ja no va només de decidir sobre l’avui o sobre un Govern, sinó sobre la llibertat que tot poble hauria de poder reclamar en democràcia. Qui ens havia de dir que una cosa tan senzilla però alhora tan complicada la tindríem a l’abast de la mà. D’aquí ve, malgrat tot, la il·lusió.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
