-
- 04 set
Quan arriba l’hora
Quan la política feta pels polítics sona sobretot a politiqueig, malament. Cal ser justos i admetre que això no ho fan totes les seves senyories ni tots els càrrecs de partit. Però preocupa que ens ho il·lustrin prohoms com el mateix president del Govern espanyol. En un moment social tan cru per a tantes persones, surt Mariano Rajoy i aquest cap de setmana deixa anar el titular: «Complir amb el meu deure em farà tornar a guanyar les eleccions». Tenir assessors per a això.
¿I a mi (i a un tant per cent diguem que aclaparador de la societat) què diantre ens importa ara mateix la seva hipotètica victòria o tot al contrari en unes pròximes eleccions? ¿Tan poc líder és que no sap ni com evitar emetre missatges tan poc edificants com aquest?
Sens dubte, una mostra de l’antipolítica feta des de la mateixa política. Però al mal temps, bona cara. Tenim la ciutadania, que també fa política, i no només el dia de les eleccions.
L’Onze de Setembre que ve a Catalunya s’ensuma un gran dia. I els polítics no el podran espatllar per més que els més autodestructius s’hi fiquin. Perquè hi ha moments en què només podem permetre’ns sumar al col·lectiu i tota la resta és destorb, llast, alienígena. Per aquest motiu la marxa cap a la independència serà un èxit, no ho dubtin. Ho ha de ser.
Perquè, malgrat els esforços ingents de molts polítics espanyols (amb els seus atacs directes i indirectes) i de molts polítics catalans (amb la seva inoperància o ineptitud al servei de la causa que diuen defensar), la societat catalana avança. Al marge del politiqueig, no de la política. Busca solucions. Hi és en els moments clau.
Ho va deixar escrit Lluís Nicolau d’Olwer, un intel·lectual que va fer política en temps difícils: «Servir el comú, quan arriba l’hora, és llei de tota democràcia». Aquest és el deure, el repte. No estar pensant si es guanyaran o no les eleccions.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
