-
- 29 ago
A la dreta d’Iceta
Al PSC van assumint que en el procés de primàries per elegir candidat a la Generalitat Pere Navarro comptarà amb Àngel Ros i Montserrat Tura com a més que probables adversaris. I n’hi ha que encara no descarten Joan Ignasi Elena i una Rocío Martínez-Sampere que, segons companys seus de la direcció, «vol i dol», com la majoria dels ara esmentats, dit sigui de passada. Però, ¿i si n’hi hagués més així?
Antonio Balmón i Daniel Fernández (i amb ells José Zaragoza) estan amb Navarro. Aquí hi ha la força d’un aparell que, tot i això, ja no és el que era en temps del triumvirat Montilla-Zaragoza-Iceta. Zaragoza, a Madrid. I Montilla, molt desconnectat. En l’últim congrés federal del PSOE, a Sevilla, Fernández va deixar altres compromisos per anar a dinar amb ell al veure que l’expresidentes disposava a fer-ho completament sol. Ningú interactuava amb ell. A Barcelona, els que havien estat els seus encara no li han perdonat que optés per ser senador en comptes d’anar-se’n a l’empresa privada.
I sobre això, ¿i Miquel Iceta? Ara presideix la Fundació Campalans, think tank dels socialistes. Idees i estratègia. Aquest és el seu fort. Això i l’olfacte polític. D’aquí ve el detall interessant que el director de la Campalans, Albert Aixalà, firmés l’article Parlem ara de primàries, en què demanava renovació i obertura del vot més enllà dels militants i simpatitzants. ¿Ho va fer sense que Iceta en sabés res? ¿Sense el seu plàcet? Tampoc al PSC sona a casualitat que entre els altres 12 firmants del text hi hagués la diputada Laia Bonet. Retinguin el seu nom.
Al Parlament s’asseu a la dreta d’Iceta, igual que en l’acte socialista d’inici de campanya electoral el 2010. La cuida. Igual que Elena, que li va fer un lloc a l’executiva en l’últim congrés del PSC. Amb ell, juntament amb altres renovadors i amb altres joves en ascens al PSC com Toni Comín, ella forma part de la plataforma Avancem!
«És mona », diu d’ella un escèptic amb ironia. «Però no lisa », respon un company que no la descarta. Va ser secretària del Govern amb Montilla. Parla idiomes, entre ells el suec i l’alemany, i té una sòlida formació en Dret. És jove i telegènica. I si les primàries del PSC s’obren a la ciutadania, com el seu referent francès, podria ser (sobretot per al votant socialista no militant) sinònim de canvi, de revulsiu. En el partit no té tropa, però en això els que la cuiden podrien donar-li un cop de mà. El seu gran handicap és la seva poca notorietat pública. Encara que això també es podria arreglar. ¿Potser amb unes primàries?(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
