-
- 09 jul
Mariano, no et perdis
R ajoy ens va demostrar en les eleccions generals del 2004 que podia ser trencador. Aleshores hi arribava un PP amb majoria absoluta i un PSOE que havia guanyat (per poc) les prèvies eleccions municipals. Mai un dels dos grans partits espanyols havia perdut unes generals havent guanyat les precedents municipals o partint d’una majoria absoluta. Un dels dos preceptes s’havia de trencar per força, i va passar el que menys s’esperava. El PP de la majoria absoluta d’ Aznar va ser desallotjat del poder. Evidentment, els tràgics atemptats de l’11-M hi van contribuir d’una manera decisiva i Rajoy no va ser en absolut qui més va contribuir a la derrota. Però va passar. I faria bé de no oblidar-ho, que es podria repetir si el PP no renuncia a la piconadora en què s’està convertint el seu Govern. Aquelles eleccions del 2004 les va perdre el PP sobretot per l’actitud tancada i la intransigència que havien impregnat la legislatura amb majoria absoluta d’un Aznar embriagat de poder. Que Rajoy recaigués en això seria imperdonable. Seria trencador, inèdit. Però sembla que està passant.
Ministres com Wert i Mato han convocat rectors d’universitat i consellers d’autonomies a reunions merament informatives, sense guió previ, no per dialogar-hi sinó per obtenir-ne assentiment. Mato va fer anar a Madrid responsables com el conseller Cleries per reunir-se amb ells cinc minuts. Sense opció a rèplica. Aquesta setmana, el fiscal general reclama la devolució a l’Estat de les competències de justícia i l’Executiu impulsa una liberalització d’horaris comercials que obliga ciutats com Barcelona, que passa de consensuar amb el sector i que envaeix competències de la Generalitat, que ja contempla excepcions al tancament en festiu en zones d’interès turístic. Així no , Mariano, que et perdràs. Que algú l’hi digui. L’experiència ha de servir per a alguna cosa.
(Per llegir l’article a El Periódico, cliqueu aquí)
