-
- 19 jul
Inspirar o expirar
Inspirar i espirar, atraure aire i expulsar-lo modificat, són dos passos bàsics per respirar. Això ens uneix a tots els humans. Inspirar o expirar, en canvi, és una dicotomia que bàsicament uneix la sort de tot aquell que aspira a tenir lideratge. O inspira, per tant infon o fa néixer ànim, o expira, amb «x», és a dir, mor. El lideratge del PSC, que com a mínim aspira a recuperar-lo en l’àmbit de l’esquerra, es troba davant d’aquest desafiament. I el lideratge de Pere Navarro , que com a mínim hauria de ser-ho al PSC, també.
El debat del pacte fiscal, que s’ha de resoldre en la fase catalana en qüestió de dies, marcarà les opcions d’èxit d’aquests dos lideratges en potència. De fet, un d’ells, el de Navarro, ha de conjurar el risc de morir prematurament com a no nat, que podria donar-se en cas de quedar despenjat i aïllat de la centralitat política catalana amb una postura conservadora, conformista, resignada i fata-lista.
CiU, ERC, ICV i una majoria de la població, segons totes les enquestes, ja estan per un pacte fiscal just, en la línia del concert econòmic basc. Els socialistes (i els populars) també a Euskadi i Navarra, però aquí no.
El pitjor per a la credibilitat del PSC i de Navarro no és que, de fons, coincideixin amb el discurs de la por del PP d’ Alícia Sánchez-Camacho, els uns dient que anem de cap a la frustració, els altres dient que compte amb el camí que emprèn Catalunya elevant el to perquè acabarà tenint conseqüències (dolentes, és clar). El pitjor és que un lideratge que aspira a ser-ho no es pot basar en la rendició preventiva.
Perquè el concert potser no s’aconseguirà i, si arriba, no solucionarà tots els mals dels catalans. Però, ¿i la frustració i la insuficiència del model actual i de tots els pedaços que li han estat aplicats durant dècades? Això sí que frustra i no inspira.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
