-
- 06 jun
Els homes de vermell
Em va inquietar veure ahir l’estampa d’Emilio Botín amb polo, bermudes i vambes vermelles, coincidint en un hotel amb la delegació empresarial encapçalada per Joan Carles I al Brasil. Sé que el vermell és el color corporatiu del seu banc i el de l’equip de Ferrari que patrocina, però el conjunt era per veure’l. Un banquer com ell, amb aquest poder que té sobre governs de tota condició, és la viva estampa d’aquesta Espanya mancada de vergonya que tan desacomplexadament ens ha portat al caire del precipici i que hi persisteix sense rubor. Ell reparteix indulgències amb el president de torn, tant si és Zapatero, Rajoy o qui li posin, sempre que no se surtin del ramat i pel bé d’Espanya, és clar.
Perquè Botín és un patriota, no confondre-ho amb un nacionalista. A ell Vargas Llosa no el titllaria d’«inculte» ja que el nobel només considera nacionalistes (segons ell, incultes tots) els catalanistes i altres castes perifèriques. La bandera, si és l’espanyola, només fa que honrar els que s’hi atrinxeren.
Veia ahir el banquer als diaris, de vermell, i alhora escoltava unes declaracions de Cristóbal Montoro que em sonaven a les d’un seguidor de la Roja. Ara diu que «els homes de negre no vindran». O sigui, que els cobradors del frac de Brussel·les no ens intervindran. Però a mi no em tranquil·litza. Potser perquè palpo els efectes de l’acció dels Montoro , que ben enfundats en la bandera, ens tenen contents. Exacerben el seu nacionalisme espanyol per tapar les seves vergonyes en la gestió. «¡No ens intervindran!», exclamen tot apel·lant a l’orgull patri. Però no són nacionalistes, són els homes de vermell. I, com a tals, aquests dies s’enfundaran la samarreta de la selecció, en el que serà una orgia d’espanyolitat que ens tindrà distrets una estona més. Això sí, no aniran de negre. Tots tranquils. Només són patriotes. ¿Quin mal poden fer?
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
