-
- 07 mai
“La porra és meva”
«Qui mana aquí és Jorge , i ara que és ministre ja ni t’ho explico», em va assegurar aquesta setmana un destacat membre del PP català. «Jorge» és Fernández Díaz , l’actual titular d’Interior. I això que «mana» no anava pel fet que hagi presidit la mesa del congrés dels populars catalans que avui acaba.
«Alicia ha sigut prou llesta per no molestar Jorge i el seu germà Alberto» , em confessava en paral·lel un vell i destacat militant que encara recorda com el defenestrat Daniel Sirera «feia sortir Alberto de polleguera al convocar rodes de premsa a la mateixa hora que ell. ¡El contraprogramava!». I va caure.
Des de l’equip de l’alcalde Xavier Trias es coincideix a destacar la forta sintonia i sincronització entre els dos germans. I amb conseqüències polítiques. No en va, l’alcalde va haver d’esperar un mes llarg que el ministre li contestés amb data la petició de reunió per tractar la seguretat a Barcelona. Segons alguns dels implicats en la negociació de la trobada, la idea inicial plantejada pel ministeri era que Alberto també hi fos present. Davant de la negativa de Trias , la cosa s’hauria allargat.
La seguretat és una bandera que pocs des del centre-esquerra han aconseguit arrabassar amb èxit al centre-dreta. I cap ho ha fet al nivell del britànic Tony Blair i la seva tercera via inspirada en els postulats del sociòleg Anthony Giddens . Aquí tenim dos partits de centre-dreta, el PP i CiU, intentant annexar-se al màxim la idea de la defensa dels ciutadans enfront de la violència i la delinqüència. Xoquen, és clar. A Barcelona sobretot, on Trias intenta tenir la seguretat i la neteja com les seves grans banderes. I amb un Alberto Fernández que pot comptar amb l’ajuda del seu germà ministre per continuar reclamant per al PP la condició de màxim defensor de la llei i l’ordre.
I arran de la cimera del Banc Central Europeu han topat aquesta setmana amb el conseller d’Interior, Felip Puig , com una pedra a la sabata d’un Ministeri de l’Interior que, segons diu la versió no oficial, va reclamar en origen controlar tot el dispositiu de seguretat d’una setmana que pintava moguda a la capital catalana. Però Puig va dir «el carrer és nostre». Més aviat volia dir «la porra». I va apel·lar a les competències de la Generalitat. Reunions i videoconferències, en alguns casos molt tenses, van acabar amb acord. Però mentre Interior català acceptava tímidament peticions de la premsa per retratar el seu dispositiu i els seus efectius, des d’Interior espanyol, amb el sagaç periodista Albert Gimeno com a cap de comunicació, s’avançaven a les peticions i fins i tot convidaven periodistes a anar en els helicòpters de la seva part de dispositiu. Tenir o no tenir la porra. Aquesta és la qüestió (electoral).
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
