-
- 11 abr
La finestra indiscreta
David Madí torna. Però, de moment, només a les sales de cine. Allà on en la campanya del 2006 va presentar el seu impactant ConfidencialCAT contra el tripartit, tot i que ara de manera molt més continguda, ja passats els anys i amb ell retirat de la política. Dijous que ve, projecció prèvia, i divendres, estrena del documental Crònica d’una campanya, sobre la d’ Artur Mas per a les eleccions catalanes del 2010. Una hora i mitja de metratge inspirat, fins i tot en el seu cartell, en la mítica War Room que el 1993 va portar als cines (amb nominació als Oscars inclosa) la campanya de Bill Clinton pilotada per George Stephanopoulos i James Carville.
Al final d’aquell primer mandat de Clinton, el 1996, el grup alemany de rock alternatiu Liquido va llançar el seu gran èxit: Narcotic, una cançó que CiU utilitzava en els seus mítings i actes de campanya dels 90. Va arribar Madí i allò es va acabar. Però al congrés de CDC de Reus, fa només un parell de setmanes, s’ha tornat a utilitzar. Tot torna. Ell, de moment, només als cines Girona i Alexandra de Barcelona. L’audiència marcarà per quantes setmanes.
Cromosoma, la productora de Les Tres Bessones, amb guió i direcció d’Ibon Olaskoaga, ens ofereix un producte, sobretot, apte, primer per a convergents, però immediatament després per a tots els públics interessats en la política vista des de la perspectiva de les seves campanyes electorals. Des de la cuina de la comunicació, des de la intrahistòria que la mou entre bastidors. Irresistible material inèdit per a fans d’ El ala oeste de la Casa Blanca, The Thick of It, Juego de Truenos i altres sèries amb la política i els seus consellers àulics com a protagonistes.
El cartell mateix ens apunta una constant de tota la cinta: el muntatge en paral·lel entre allò que el líder i el conjunt d’actors polítics escenifiquen en campanya, annex al que els seus guionistes i els seus realitzadors maquinen. I llegiu aquí maquinar com l’exercici de moure la pesant estructura partidista i tots els seus ressorts.
Als més voyeurs , els primers plans de la cinta els homenatgen amb una seqüència que recorda els de la mítica La finestra indiscreta, d’Alfred Hitchcock. Des d’un edifici veí del pati interior de la seu de Convergència, al carrer de Còrsega de Barcelona, veiem com es desperta la jornada (i el compte enrere, a l’estil de la sèrie 24) en diferents despatxos de la war room convergent. Madí al telèfon, amb el casc de general Patton al fons, en un prestatge. Francesc Homs ja consultant papers.
I així amb part d’un equip que veiem com Madí dirigeix serè, però amb mà de ferro. Un grup de noms com per exemple Jordi Cuminal, Jordi Baiget, Víctor Cullell o Rosa Maria Mestres, que han acabat conformant l’equip de Presidència de Mas. A l’estil Ronald Reagan del 1981, quan va obrir oficialment l’era de la campanya permanent amb un desembarcament similar.
I davant dels protagonistes, els seus antagonistes. No hi falta la presència de qui va ser cap de campanya de José Montilla, Jaume Collboni. Tampoc hi falta el que l’ull no va veure de la tensió pel debat cara a cara frustrat entre els candidats de CiU i el PSC. Alt voltatge desprèn el moment de la conversa telefònica que van mantenir el cap de campanya nacionalista amb la directora de TV-3, Mònica Terribas.I no hi falten frases amb segell Madí com: «Així com els d’Esquerra Republicana no han sabut fer mai campanyes, els socialistes sí, però aquesta és un desastre». Geni i figura. I gairebé en exclusiva a la cinta, ell sempre amb un cigarret a mà. Com el personatge d’ El Fumador de la mítica Expediente X, però molt menys inquietant, emergint de les ombres per exposar-se a la mirada indiscreta dels més curiosos.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
