-
- 04 mar
L’Oriol té un pla
Busqueu, compareu i si la trobeu, digueu-m’ho. És la foto més buscada. Una amb Oriol Pujol Ferrusola (OPF) i Josep Antoni Duran Lleida junts, de cara a cara, parlant sols o asseguts a la platea d’algun míting colze a colze, sense aire pel mig. Des de Convergència ho admeten: «No em diguis exactament com, però Duran sempre se les enginya per posar alguna cosa o algú al mig». Però, ¿per què?
Les eleccions catalanes del 1984 les va guanyar Jordi Pujol amb una majoria absoluta de 72 escons sota l’eslògan de campanya Fem i farem. Els pròxims dies 23, 24 i 25 de març, Oriol Pujol assumirà la secretaria general de CDC, en un congrés que té per eslògan Una manera de ser, una manera de fer . Fer. ¿Però què? Des del seu entorn es defensa aferrissadament que «un poble es guanya la sobirania, no l’hi donen, i Convergència està homogèniament per aconseguir l’objectiu de la plena sobirania. La pregunta ja no és el què, sinó el com». S’entén més així allò de la no foto. Però, ¿què passarà a partir d’ara amb OPF de secretari general de CDC? ¿Hi haurà foto? ¿Potser contradicció més explícita?
Pujol tenia una obsessió els últims mesos. «¿Quin animal vincularies a Convergència?», preguntava sovint enmig d’una conversa. «Els republicans nord-americans tenen l’elefant, els demòcrates, el ruc, ¿i CDC…?». Fins que algú li va comentar que «Convergència és un arbre, no pas un animal», en referència al seu logo fundacional. I aquí va retrobar el símbol, que ho era el 1984 i en anys successius, quan una CDC al poder va deixar d’enfortir el partit i també el seu significat. No vol que es repeteixi.
Xavier Altadill, un politòleg que al seu dia va militar a La Crida i a ERC, va recalar a CDC via Casa Gran i, des de fa uns mesos, ha elaborat un pla estratègic per al partit dels pròxims anys. És la primera vegada que s’ha fet a CDC. I Mas ha beneït Pujol sense condicions perquè lideri enfront d’ells mateixos. O més ben dit, enfront d’una CiU que governa per tot arreu i que sense adversari en condicions a la vista pot erigir-se en el seu propi gran enemic per les contradiccions entre el que CDC és i el que fa en un Govern abocat a les retallades.
¿Consells comarcals sí o no? ¿Petits ajuntaments sí o no? ¿Ajudes com la del pirmi sí o no? ¿Sobirania o pacte fiscal si Madrid hi accedeix? Ser o no ser. Fer i com fer. És el repte de Pujol . Si el seu pla supera el repte, podrà dir que s’ha guanyat el que pugui venir després.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
