-
- 28 mar
Estat propi: ‘E la nave va’
¿Convergència és independentista? Sí i no. Depèn. ¿Però de què? ¿De la seva suposada ambigüitat endèmica o més aviat dels ulls amb què es miri per part dels que interessadament interpreten el que ha passat al congrés d’aquest partit a Reus? Des d’un extrem exclamen que sí. Des de l’altre asseguren que no, que el partit d’Artur Mas i Oriol Pujol continua sent ambigu i que això de CDC són parole, parole.
Des de la banda que a Euskadi s’autodenomina «constitucionalista» diuen que CiU s’ha «radicalitzat». Ho fan identificant independentisme amb radicalitat i sense voler admetre que potser avui el més radical és assumir un statu quo en què Catalunya sempre perd. Però dels d’Alicia Sánchez-Camacho no es pot esperar cap altra cosa. I tampoc es pot esperar res gaire diferent des del partit que amb José Montilla de candidat es va definir com «ni independentista ni de dretes». Això després d’haver governat la Generalitat set anys gràcies a ERC. Apunt.
Per la seva banda, des de les files de l’independentisme oficial, després de passar-se dècades exigint a Convergència que es posicioni, quan aquesta reclama un «Estat propi» per a Catalunya, sense valorar positivament el pas ni una mil·lèsima de segon ja li demanen que gairebé ho proclami des del balcó de la Generalitat, cosa que superaria tot el que han fet en més de 80 anys els que es reivindiquen com a independentistes purs, amb etapes a la Generalitat pel mig.
El centre polític no és estàtic, i a Catalunya, tranquil·lament, s’ha desplaçat cap a la desafecció creixent d’una Espanya que no escolta. Convergència (i una part d’Unió) es mou en aquesta direcció. Com diu el títol d’aquella mítica pel·lícula de Federico Fellini, E la nave va, la nau va. Al seu ritme, que potser és el d’una majoria. Ho veurem, però pinta que va de debò. Per això mateix preocupa Espanya.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
