-
- 01 mar
Desinstal·lar el ‘software’ dels instal·lats
«Situació certament difícil i complicada», «període de serioses dificultats», «debilitat del creixement econòmic» o «les coses van clarament menys bé» són només alguns dels eufemismes que va utilitzar José Luis Rodríguez Zapatero per no referir-se a la crisi fins que va ser massa tard.
Els temps no estan per a eufemismes. La crisi, en terminologia del professor Manuel Castells, és glocal. Global i local. I com més aviat ens posem a combatre-la sobre el terreny cada un dels que podem fer-ho, abans la superarem. El fatalisme no porta enlloc, però la inacció tampoc. El crític moment exigeix acció decidida i pocs pal·liatius. Val la pena aprofitar el mal moment i el qüestionament de tantes inèrcies que fins ara es donaven per descomptades, que ens han portat en part a on ens trobem i no són intocables. Per exemple, en el món universitari. Ho diu algú que el coneix des de dins.
¿A la universitat hi ha molt treballador en condicions precàries? Sí, com a la resta de la societat. ¿I molts privilegiats? Sí, i si volen que els ho digui, fins i tot més per metre quadrat que a la resta de la societat. ¿I l’una i l’altra realitat impliquen que la universitat és intocable? No, tot al contrari. O es reformula o mor. És fer-ho ara o, com titula Jordi Llovet el seu últim llibre, dir Adéu a la universitat.
S’ha de desinstal·lar els instal·lats, que n’hi ha, i molts. També en sindicats universitaris que cobren de rectorats fins i tot per material per a les seves manifestacions i que dormen el son dels justos excepte en dies com el d’ahir. Però sobretot s’ha d’evitar que aquesta casta instal·li el seu software funcionaritzant al disc dur mental d’altres, nous professors i universitaris. Perquè el moment exigeix replantejament i autoexigència. Sí, també a la universitat.(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
