-
- 12 feb
Les il·lusions perdudes
Pasqual Maragall, quan era alcalde de Barcelona, deixava anar d’Alfredo Pérez Rubalcaba que era «el paio més llest de tot Espanya». Alerta a la dada. No només del PSOE. Aquests dies al PSC n’hi ha que, des de la unitat de cures intensives per politraumatisme congressual, rememoren aquelles paraules i les relacionen amb el que va passar fa uns dies a Sevilla: «S’ha de ser molt llest per treure el desastrós resultat electoral del 20-N davant el PP, presentar-se després per liderar el partit que has fet estimbar, aconseguir que el cridat a ser el futur del partit no es presenti per disputar-te el càrrec, i guanyar».
Imitant la pregunta que el coronel Chabert li fa a la seva dona en una de les obres més delicioses d’Honoré de Balzac, Rubalcaba li va preguntar a Carme Chacón: «¿Fan malament els morts de tornar?». I, important-li un rave la resposta, ho va fer. Va tornar després d’haver caigut pel precipici, diuen que «per posar la casa en ordre i per aplanar el camí a qui els seus afins consideren que ha de ser el lideratge de futur del PSOE a no gaires anys vista». Però, ¿i qui serà ell?
Des del PSC, d’entre els que no van votar Chacón el cap de setmana passat, es fa un retrat robot de l’hipotètic recanvi: «Ha de ser una persona jove, que estigui en la trentena, que no hagi participat en governs del PSOE fins avui i que no hagi sortit gaire identificat amb una de les parts durant el congrés». Si encara no saps de qui parlo… Més clar, l’aigua. ¿Patxi López? No, és clar. Molt identificat amb Rubalcaba. Però llavors, ¿qui? També és basc i apunta maneres. Fins fa poc temps imitava els gestos de Zapatero, però d’un temps ençà s’observen en la seva gestualitat molts trets de Rubalcaba. A Sevilla, fa una setmana, semblava que tenia la seva penetrant mirada perduda. Però no. La té fixada en l’horitzó.
Eduardo Madina, amb l’assassinat Ernest Lluch com a gran referent polític i amb molt bones amistats al PSC, es va reunir fa poques setmanes a Madrid amb un experimentat consultor de comunicació política. ¿Per a què? ¿Per seguir fent de secretari general del grup socialista al Congrés? ¿Per millorar el seu llenguatge no verbal? És difícil que faci aquest pas només per a això, algú com ell, tan reservat, fins i tot desconfiat (en el que alguns veuen una seqüela de l’atemptat que al seu dia va patir a mans d’ETA). ¿Potser és que Madina, gran lector, també ha visitat Balzac i per això, igual que altres, es veu com a possible resposta de futur a les il·lusions perdudes del PSOE?
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, clique aquí)
