-
- 19 feb
Diplomacia via premsa
Mentre el furor patri espanyol està rabiós per la burla francesa sobre el suposat dopatge de les seves estrelles esportives més rutilants, el president, Artur Mas, protagonitza una entrevista a Le Monde. Així, per aquelles caramboles de la vida, amb França com a centre de les mirades, Mas ha obtingut triple repercussió del seu espai en el vespertí francès. D’entrada, per donar titulars com «Catalunya podria ser perfectament un Estat dintre de la UE». Després, pel fet de concedir l’entrevista a un rotatiu estranger, perquè, sense indici de rivalitats corporatives, tots els mitjans catalans es facin ressò de les seves paraules. Finalment, en uns dies en què el veí francès cou especialment, amb part de la premsa espanyola també parlant d’això. ¡I a marcar perfil! ¿PP? ¿Alícia Sánchez-Camacho? ¿Qui?
El full de ruta de la CiU de Mas apunta a un horitzó on el PP podria haver firmat aquesta setmana, amb la seva abstenció als pressupostos, un dels seus últims actes de servei al Govern català. El missatge de Mas, molt especialment a l’altra banda dels Pirineus, busca projectar serietat i va en una inequívoca direcció. El fet d’emetre’l passant d’Espanya també li suma significat. Al Govern de CiU s’admet que «el president ja va advertir que la pedagogia amb Espanya s’havia acabat» .
L’entrevista publicada aquesta setmana a Le Monde es va gestar a Madrid, el 2 de febrer, l’endemà de la trobada de Mas amb Mariano Rajoy a Moncloa. Va néixer en un esmorzar amb una dotzena de corresponsals, al qual el president va assistir flanquejat pel seu delegat a Madrid, Jordi Casas, i el senador (i gran amic seu) Jordi Vilajoana. Alguns dels que hi van assistir destaquen el «bon ambient» de la reunió i la fluïdesa amb què Mas es va expressar en francès i anglès. Sense filtres.
Des que és president, ja ha concedit entrevistes a set mitjans no catalans ni espanyols: al Wall Street Journal, a la televisió BBC, a Bloomberg TV, al Financial Times, al Frankfurter Allgemeine, a La Stampa i a Le Monde. Amb presència també a The Economist. Pròxim objectiu, Holanda. Interessa aquest país, el segon contribuent a l’economia europea.
Al segle XIX, en el seu diccionari dels polítics, Juan Rico i Amat definia el terme diplomàcia com el «joc d’estira-i-arronsa amb què s’entretenen les nacions. La que no sap estirar o afluixar a temps és normalment la que perd». Avui, de ple al segle XXI, davant la falta de diplomàcia formal, Mas la fa via premsa, i ha decidit estirar.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
