-
- 01 feb
Carme Chacón i el seu “els nostres”
Felipe González va deixar caure al seu dia, amb fortuna, una frase que descrivia els expresidents com a gerros xinesos, que són molt valuosos, però que ningú sap on posar-los. La frase no està malament, però caldria fer-hi dues esmenes parcials. La primera, que no sempre els expresidents són un destorb. El cas de Jordi Pujol n’és un clar exemple. I la segona, que hauria de demanar l’ampliació de l’oxímoron «valuós destorb» més enllà de l’exlíder, per exemple a exdirigents destacats com Gregorio Peces-Barba. Des de la candidatura de Carme Chacón ja hi havia qui rebatejava ahir el socialista pare de la Constitució com a «gerro xinès».
I tot perquè Peces-Barba diu que està amb Chacón davant d’Alfredo Pérez Rubalcaba. Ho justifica perquè és «dona, catalana i molt espanyola». I posa en safata un argument de campanya que han esgrimit els de Rubalcaba des del començament, destacant l’anomalia de la catalanitat fins i tot en un partit que presumeix de tan progre, avançat i federalista. Exclamen en la seva candidatura que amb amics com aquest a Chacón no li fan falta enemics. En tot cas, sí que necessiten arguments, i de pes, Chacón i el PSC. Perquè si Peces-Barba té raó, que es digui alt i clar, tal com ha fet ell.
Una gran frase d’Eduardo Haro Tecglen deia així: «Jo mai no he acabat de saber ser dels nostres». Chacón i el PSC, tampoc. No encaixen ni en el que és el PSOE ni en el que voldrien que fos el PSC, i així han anat tirant fins ara, sense definir clarament aquest «els nostres». Però el votant sembla que ja no ho compra. Els «germans» del PSOE, tampoc. Si Chacón guanya ho haurà fet dissimulant al màxim la seva catalanitat. Si perd (…)
(Per llegir l’article complet a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
