-
- 24 gen
Si fos del PSC…
Si fos militant del PSC ara mateix no sabria si estar molt indignat o molt content. Segurament jo seria més dels del primer estat d’ànim, però parlem-ne. Perquè del camí que el PSOE està emprenent per triar nou líder en el seu 38è congrés només una cosa n’està quedant clara a nivell de debat de fons: el Partit dels Socialistes Catalans només hi pinta com a arma llancívola.
Una militant seva, del PSC, aspira a liderar el PSOE, i per tant queda clar, una vegada més, que PSC és PSOE. Però a la vegada, tant ella, Carme Chacón, com el seu contrincant, Alfredo Pérez Rubalcaba, en taquen el nom. L’una passant-ne olímpicament, tant en la seva presentació de candidatura, com durant el procés, com en la presència de membres del PSC en el seu projecte. I en paral·lel, l’altre identifica, com feia José María Aznar en el seu dia, matís i accent un pèl diferent quant a coses que es defensen en públic amb un “barullo”. Ve a dir que si ell guanya el PSC haurà d’oblidar-se de fer com que és una cosa diferent al PSOE.
En aquest sentit, jo, si fos militant del PSC, em debatria ara entre la indignació i l’alegria. Indignació, si jo fos dels qui en les últimes dècades han anat mirant de vendre a tort i a dret que el PSC és diferent del PSOE, que hi té un pes i un tracte de tu a tu. M’ho estarien esberlant tot, en plaça pública, i a més els de casa. Alegria, en cas que fos dels del PSC que no tenen problemes amb sentir-se plenament del PSOE. En aquest cas veuria com s’obre davant meu una nova etapa de tranquil·litat d’esperit, tant si guanya Chacón com si ho fa Rubalcaba (…)
(Per llegir l’article complet al NacióDigital, cliqueu aquí)
