-
- 26 gen
No pensis en Nessie
Caure en la caricatura seria fer-ho en el que és fàcil, i equivocar-se. D’aquí ve el pols que estan lliurant els governs de Londres i Edimburg en el camí del referèndum que s’ha proposat convocar el primer ministre escocès, Alex Salmond. Com es formularà la pregunta i, sobretot, quan se celebrarà la consulta són les dues grans batalles que tenen en estat d’alerta el Govern de David Cameron. Ja només queda disputar el factor calendari.
Perquè ¿estem parlant d’un referèndum sobre la independència? ¿Sí? ¿Segur?
George Lakoff, guru que ho ha estat dels demòcrates nord-americans i que ho va ser de José Luis Rodríguez Zapatero i del seu equip a la Moncloa, per a la desgràcia del ja expresident espanyol, va tenir al seu llibre No pensis en un elefant la seva obra mediàtica cabdal. La tesi del llibre defensa que si el partit que jugues amb el teu adversari (polític) es desenvolupa al seu terreny de joc, parteixes amb un desavantatge molt gran. Per tant, intenta tenir sempre el factor camp a favor teu. Doncs en això estan Cameron i Salmond.
Cameron vol la caricatura. Vol que la consulta sigui com més aviat millor i que la pregunta sigui el màxim de simple possible: «¿Independència sí o no?». Seria la reducció folklòrica de la consulta, a propòsit de si els senyors de la faldilla de quadros i de Nessie, el monstre del llac Ness, decideixen amputar aquesta part de l’imaginari brit als súbdits d’ Isabel II. En això Cameron tindria avantatge i, si es fes de seguida, segurament el referèndum fracassaria amb tota seguretat.
Salmond, en canvi, necessitava temps per motivar l’afició, i buscava una pregunta àmplia, de l’estil de la que el 1995 es va formular al Quebec a la ciutadania, quan el sí va perdre per molt poc, amb el 49,42% dels vots. Però no ha pogut ser. Al final, la pregunta serà bastant inequívoca: «¿Està d’acord que Escòcia hauria de ser un país independent?».
La consulta que desitja Salmond, primer, la vol guanyar, i segon, potser sobretot, té la independència com a esquer. Per exemple, per plantar-se en una negociació amb Londres des d’una posició de força, una vegada superat un referèndum en clau sobiranista. ¿I una negociació sobre què? Per exemple, sobre un pacte fiscal amb Londres, que superi en molt l’actual sistema de finançament escocès, o per gestionar d’una manera més eficaç per a la regió el gas i el petroli del mar del Nord. No es tracta només d’«alliberar Nessie». Com va dir Bill Clinton el 1992: «¡És l’economia!»
A Catalunya, el president Artur Mas sembla haver-se proposat el camí invers. Primer, provar-ho amb la negociació d’un nou pacte fiscal, amenaçant si és necessari de trencar les costures de la Constitució espanyola. Després (…)
(Per llegir l’article complet a El Periódico, cliqueu aquí)
