-
- 22 gen
La batalla de Madrid
Quan al setembre es va fer públic que José Zaragoza aniria en la llista de Carme Chacón per a les eleccions generals del 20-N, davant la cara de sorpresa d’alguns la resposta era clara: « Pepe va a la batalla de Madrid». I hi està ficat, cuidant com ell sap fer la que un dia es va autoproclamar «la nena de Felipe ».
La candidatura d’ Alfredo Pérez Rubalcaba va començar forta amb dos arguments d’atac clars contra Chacón. Un: és del PSC/catalana. Per si no ho sabíeu. I dos: és de l’ escola ZP, és a dir, que va tan sobrada de verborrea com mancada d’idees i de projecte real. També per si no us havia quedat clar. Per contrarestar els atacs del company adversari, Chacón compta molt especialment amb l’ajuda de Zaragoza. «Coordina i mobilitza tropa estratègicament», admeten des de la seu del PSC. Fixeu-vos que Chacón compareix en la majoria d’actes ben envoltada de gent, en general joves. De fet, Zaragoza també és expert en posades en escena que sumin al seu candidat. S’està notant. Rubalcaba ho intenta, i no és el mateix.
Però, ¿i el suposat buit de contingut? ¿Com contrarestar-lo? Amb el treball del discurs. Per aconseguir-ho, Chacón compta amb la inestimable ajuda del seu marit, Miguel Barroso, exsecretari d’Estat de Comunicació en els dos primers anys de Zapatero a la Moncloa. Ell i María Teresa Fernández de la Vega (que recolza Chacón ) eren els grans antagonistes de Rubalcaba en el complex monclovita. D’ell són frases com la que hem sentit aquesta setmana a Chacón: «Nosaltres no volem comptar militants, volem que els militants comptin». I en el contingut també hi ajuda l’exministre Francisco Caamaño. «Si hi ha un federalista al PSOE, aquest és Caamaño », destaca un chaconista.
Per vendre aquest pack a la premsa, la candidata compta amb un antic membre del seu equip al Ministeri de Vivenda i en el de Defensa, Germán Rodríguez. «No ens enganyem, no és cap relacions públiques», admeten des del PSC. Ell, que també segons els seus companys va lluittar amb afany per anar en la llista al Congrés, serà diputat quan ho deixi Dani Fernández, i es dedica ara al front de Madrid. Ajuda Chacón a lidiar amb força amb una premsa, en general, poc amiga; encara que el seu treball també ha pogut crear algun anticòs en els mitjans teòricament afins. Deu ser mínim, en qualsevol cas. L’ofici de Zaragoza ajuda, però (…)
(Per llegir l’article complet a El Periódico, cliqueu aquí)
