-
- 03 gen
El president absent
La següent definició bé es podria referir al president Mariano Rajoy: «El mestre de cerimònies anuncia els convidats arribats i per arribar, però té la suma cortesia de no estendre’s sobre ell mateix». Hi encaixaria, però no. És l’entrada corresponent a Marcel Proust al Diccionari de Literatura per a esnobs, de Fabrice Gaignault.
Rajoy és així. I si com a cap de l’oposició ja va provocar aquella reacció periodística del «sense preguntes no hi ha cobertura», després de veure que la cosa no passava de ser un eslògan, el vici de no informar davant els mitjans apunta ara maneres d’haver-se convertit en crònic.
És una opció, en absolut improvisada. Qüestió de supervivència en la moguda escena política del moment. El secret és saber fer mutis i desaparèixer en l’instant precís i saber ser invisible el temps adequat. Els assessors de Rajoy, en aquest sentit, beuen del mateix manual que els de Carme Chacón, una altra habitual de les compareixences sense preguntes i dels silencis calculats.
Amb la que està caient i amb les mesures impopulars que toca impulsar des de qualsevol Govern, el líder polític que s’exposi massa té molts números de cremar-se ràpidament. Entenguem, doncs, el president. Tants anys per arribar on és ara, i mirin a quin panorama s’ha d’afrontar.
Rajoy, almenys en aquests primers temps poc agraïts del seu mandat, es limitarà a anar-nos presentant La Companyia de la Retallada, com quan va batre el rècord de velocitat a llegir en públic el nom dels ministres d’un nou Govern. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i companyia ja hi posaran la resta. Ahir ho va fer el ministre Cristóbal Montoro anunciant més (dures) mesures urgents per «taponar la ferida». ¿I Rajoy? Agradant Pablo Neruda, allà on sigui (…)
(Per llegir l’article complet a l’E-Periódico, cliqueu aquí)
