-
- 08 gen
Alberto i el ‘Dr. Aspirina’
El 1997, Dustin Hoffman i Robert De Niro van protagonitzar un film amb un títol que aquí es va traduir com La cortina de fum. L’expressió, en política, descriu un conjunt de fets destinats a ocultar la realitat. Una de les més interessants i suades tècniques de màrqueting polític.
A l’ajuntament de Barcelona, per exemple, aquesta legislatura ha arrencat amb pactes CiU-PP per tirar endavant els pressupostos de l’equip de govern de l’alcalde Xavier Trias, amanits amb molta gesticulació política, però sense cap acord estable. ¿Això vol dir que aquest no arribarà? No. Perquè el soroll és una cosa, i el que passa realment, sovint, una altra.
A Trias, en els seus temps de conseller , alguns enginyosos companys de la premsa el van batejar com el Doctor Aspirina, per les seves qualitats analgèsiques. No parla gaire però, quan ho fa, les seves paraules tenen un cert efecte calmant, i ell va tirant. Com amb el pacte CiU-PP a Barcelona. Ara no, però estiguin atents al setembre. A la casa gran ja hi ha qui admet que, llavors, l’alcalde no negarà a Alberto Fernández una tercera vegada. Ja ho ha fet en una ocasió. I aquesta setmana que ve tornarà a fer-ho.
Per això, el líder del PP municipal fa mesos que està tens. Impacient. Fins i tot agressiu, segons afirmen alguns dels SMS que ha anat enviant a un estoic Joaquim Forn, primer tinent d’alcalde i home fort de Trias. Ha utilitzat aquesta via, entre d’altres, per llançar advertències amb trets testosterònics sobre l’afartament dels populars al no veure reconegut el seu paper. Però finalment van pactar els pressupostos. ¿Els últims que aproven amb el PP fora del Govern municipal?
La setmana que comença demà, Fernández té prevista una intervenció pública per reivindicar el seu paper i per reclamar la seva integració a l’equip de govern. ¿S’estriparan les cartes? Tot apunta que no. En això s’hi ha aplicat Jordi Martí, regidor de Presidència i home de la més estreta confiança de Trias, en altre temps company d’ Alberto als Jesuïtes de Sarrià. Hi ha bon rotllo. Junts van sopar el 28 de desembre per llimar les asprors.
Però llavors, ¿per què la roda de premsa? (…)
(Per llegir l’article complet a El Periódico, cliqueu aquí)
