-
- 09 nov
Ràpid i que es vegi
¿Per què va anar Rubalcaba a la seu del PSOE a Ferraz una vegada acabat el debat? ¿S’ho podria haver estalviat? Per un costat sí perquè la rebuda volia semblar càlida, i va ser més aviat desangelada. Per molt de crit que hi hagués. Però per un altre costat no podia deixar d’anar-hi, una vegada comprovat que Rajoy ho havia fet una estona abans a la seva seu de Gènova entre banderes i xiscles de “president!”.
Vam viure el que el sociòleg John B. Thompson ha batejat com a ”la nova visibilitat“. Cada vegada ens hi exposem més. Tots. Necessitem saber més de l’altre. Mirar més. Som més voyeurs i més exhibicionistes. Ens agrada mirar i que ens vegin. Però no sempre som del tot conscients dels riscos que assumim amb això. De fet, ¿ens agrada que ens vegin, o ho necessitem?
La photo finish d’un debat com el de dilluns la fixen els espectadors, degudament influenciats a l’instant per l’equip opinador habitual. Però en el veredicte ens influeixen molt, i especialment, les imatges. Fa uns anys ens conformàvem amb les dels diaris de l’endemà. El 1993 i el 2008 els flaixos es van quedar allà. Però en aquesta ocasió els partits han anat més enllà (…)
(Per llegir complet l’article d’El Periódico, cliqueu aquí)
