-
- 13 nov
Ja tenim la nena de Rubalcaba
Havia de passar, i va passar. Va ser ahir a Còrdova. Concretament, al Pavelló Esportiu Fátima, on per fi vam veure l’aspirant del PSOE a les generals, Alfredo Pérez Rubalcaba, fent un d’aquells gestos que tot candidat a la presidència d’un país (o al que sigui) no pot deixar de mostrar-nos. Va fer un petó. Però, ¿a qui? Ara us ho dic.
Va passar quan Rubalcaba avançava veloç per l’estret passadís obert entre les cadires de la improvisada platea. Aquest és un moment que a ell li costa. Poca abraçada, molt donar la mà. Una gran diferència amb Felipe González, i fins i tot amb José Luis Rodríguez Zapatero, que en campanya es deixaven grapejar tot el que calgués. Més semblant, en canvi, a Joaquín Almunia (ja em sap greu).
Rubalcaba és més aviat fred. Contingut, seriós, diu el seu equip. El típic polític que ho pot i ho domina tot en ministeris i parlaments, però que entre la gent se sent més aviat indefens. Però estem en campanya electoral oficial, i ja ho deia Maquiavel: «Correspon a tots veure, però a pocs advertir. Tots veuen el que sembles, pocs adverteixen el que ets». ¿I què hem de veure que sembla el candidat en campanya? Pròxim, càlid, proper. Ni que sigui durant els 15 dies finals de la carrera cap a les urnes.
És per això que tot candidat ha de complir amb una sèrie de rituals de campanya, com ara visitar els mercats i passejar per les rambles el cap de setmana. A Rubalcaba això l’hi han estalviat bastant, per si la incomoditat fos massa difícil de dissimular, però ahir va fer el gest. A cobert, però el va fer. Va fer un petó a una nena. Va ser un instant fugaç, però va passar. La nena estava estratègicament disposada i el seu pare la va acostar al candidat, que la va besar al front (…)
(Per llegir l’article complet a El Periódico, cliqueu aquí)
(Per llegir-lo al nou E-Periódico. cliqueu aquí)
