-
- 19 nov
Fent de Kennedy
Si hi ha un candidat model, que després de dècades encara continua sent un referent per a la majoria dels que han vingut després d’una punta a l’altra del planeta, aquest és John Fitzgerald Kennedy. El seu saber estar, el seu somriure, el seu carisma, els seus discursos, la seva telegènia, tot respira exemple a seguir, molt especialment en la seva faceta d’aspirant a la presidència. Va ser dels primers a parlar en públic a través d’eslògans, de frases lapidàries. Una d’elles: «No et preguntis què pot fer el teu país per a tu, sinó què pots fer tu per al teu país». Alfredo Pérez Rubalcaba ha adaptat la frase per dirigir-se, sobretot, a la militància socialista.
Ahir, l’aspirant socialista va tornar-hi per rematar el que ha fet durant tota la campanya: demanar, gairebé en exclusiva, al votant socialista de tota la vida que es deixi la pell a evitar el daltabaix. Les seves arengues sonen agòniques i respiren èpica de la resistència en la derrota. Un «no passaran» amb pilot automàtic.
«Ajudeu-nos». SOS. «Us demano un últim esforç». ¿Últim, últim? «Heu de convèncer els que pugueu». La voluntat, ja no es demana més. Un «no us pregunteu què pot fer el vostre partit per a vosaltres, sinó què podeu fer vos-altres per al partit», als irreductibles. I és que quan una campanya es dedica més a demanar que a proposar (…)
(Per llegir l’article complet a El Periódico, cliqueu aquí)
(Per llegir l’article complet al nou E-Periódico, cliqueu aquí)
