-
- 15 nov
Coses d’un candidat retro
Tenir un candidat retro implica certs sacrificis, molt especialment per part d’un equip de campanya jove i a l’última en tècniques de màrqueting polític. Ho veiem clar amb l’últim espot del PSOE. Trenta segons de propaganda parlada, plens de paraules del candidat, a la contra de l’estil publicitari del moment, molt visual, conceptual, musical.
Rubalcaba és el que té. Agradarà o no agradarà però ell és així, i així seguirà, no canviarà mai, en la mateixa línia d’ Alaska i Dinarama. Un altre estil de campanya, ni li sortiria ni seria creïble en el seu cas. Les seves concessions al circ electoral les circumscriu a l’escenografia de logística i actes. I punt.
En l’últim espot que protagonitza, Rubalcaba surt en un escenari teatral a peu de platea, davant un públic que l’escolta en penombra. El candidat parla de futur i d’optimisme, sense crits vigoritzants, sense música alegre i sense color. Tot molt sobri. Crida a la introspecció, a la reflexió. Vol apel·lar a la raó, no al sentiment. Sens dubte, un exercici publicitari molt poc comú en aquests temps que corren. Molt estil Rubalcaba.
Tot torna, diuen. I és cert, ¿Però quan? És com si ell intuís que la fanfàrria passarà. Com si cregués que el seu estil de campanya s’acabarà imposant algun dia. El problema per al partit socialista és (…)
(Per llegir l’article complet a El Periódico, cliqueu aquí)
(Per llegir l’article al nou E-Periódio, cliqueu aquí)
