-
- 24 jul
Polítics contra enquestes
L’amic i periodista Marçal Sintes publica un llibre de visita obligada per a tots aquells que ens movem al voltant de la cosa mediaticopolítica: Periodistes contra polítics (Columna, 2011). Coneix bé l’ecosistema: “La política s’acull als mètodes del màrqueting polític per procurar controlar els riscos i aprofitar les oportunitats”. S’hi acull o s’hi lliura captiva i desarmada, per exemple davant la demoscòpia? Veiem-ho via una eina d’aquest món que és especialment inspiradora per als nostres polítics: el baròmetre del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).
La cuina de la política, allà on es remenen les enquestes, els sondejos i moltes altres eines al servei de decidir i desplegar sobre el terreny l’estratègia partidista, aquests dies bull a Ferraz, seu del PSOE. Esperen amb ànsia l’enquesta del CIS del setembre. I al PSC, que n’estan molt atents. Un dels estrategs de la casa en raona el per què: “El PP ja ha arribat a dalt de tot i en teoria no pot fer més que baixar en intenció de vot, mentre que ara cal veure com es deixa notar la nominació de Rubalcaba com a candidat socialista. Si en la propera enquesta del CIS s’apunta una recuperació en la intenció de vot del PSOE, ni que sigui mínima, i si va acompanyada d’una davallada en la intenció de vot del PP, llavors tenim eleccions quan toquen, l’any vinent, a veure si ens hem recuperat com a mínim per evitar la majoria absoluta”. Però, i si el CIS no aporta dades en aquesta direcció i el PP segueix creixent i el PSOE minvant? “Llavors eleccions a la tardor d’aquest any, sí o sí”.
Petit (gran) efecte col·lateral per al PSC en aquest exemple paradigmàtic de l’esclavatge propi del règim demoscòpic a què està sotmesa la nostra política? Si s’avancen a la tardor les eleccions generals espanyoles, el congrés del PSC salta pels aires. I això que aquest congrés, el del PSC previst per a la tardor d’aquest any, hauria de ser el de l’inici de la seva recomposició. Sí? També en això dubten. De fet, “al PSC es dubta ara mateix de tot”, s’hi admet.
És en aquest sentit que més d’un a Nicaragua, seu del PSC, considera que el proper congrés del partit serà “obert i tancat en fals”: “Triarà primer secretari però no candidat, i per tant aquest nou líder gestionarà el partit fins a un nou congrés que segurament no trigarà més d’un any i mig a precipitar-se”.
Aquests dies José Montilla també dubta. Li han ofert ser president del partit i senador. No sap si acceptar, però alguns dels seus li ho desaconsellen: “No! Ara toca que nosaltres pleguem veles i que hi hagi relleu total”. Però al partit res no es té clar hores d’ara. Hi regna la desorientació. Només es palpa claredat en alguns dels antics capitans: “Jo no puc amb la Rocío Martínez-Sempere, però ara és el moment d’ella i dels de la seva fornada. I si s’estampen quan agafin les regnes, com a mínim que no ho facin per culpa nostra” (…)
(Per llegir l’article complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
