-
- 26 jul
Ecosistema i assessors polítics
Fa pocs dies, ZP anunciava la redistribució de ministeris després de la marxa d’Alfredo Pérez Rubalcaba. En acabar la roda de premsa, els flaixos captaren junt amb ell José Enrique Serrano, cap del Gabinet de la Presidència del Govern, amb rang de secretari d’Estat. Ja va ser-ho en el seu dia de Felipe González. A Los guardianes del mensaje (Editorial UOC, 2011) també té el seu espai. Spin en d’altres contextos, aquí assessor amb les seves pròpies atribucions. Us apunto fragment del llibre que vol provocar reflexió i debat sobre l’adaptació al medi de la figura dels assessors.
Com l’ecosistema condiciona la fauna política. També als assessors
Els processos electorals explícits són la culminació, el clímax, el moment de màxima plasmació del procés de venda constant en què s’ha convertit l’activitat política. És en aquest context que els assessors de comunicació, els equips d’estratègia i de comunicació del líder obtenen una visibilitat també més explícita, per concentrada en el temps i pel seu espai protagonista —creixent en el nostre entorn— en els mèdia. Però, i el seu estudi acadèmic? A Espanya és encara escàs. No així a països amb una tradició democràtica més llarga, com els Estats Units, la Gran Bretanya i Alemanya. D’aquests exemples se’n poden extreure mètodes d’anàlisis i actors a tenir en compte, i també queden de manifest com influeixen les diferències que els diversos contextos socials i polítics infligeixen, i que deixen la seva petjada a un país o a un altre a nivell dels actors polítics protagonistes, així com dels seus rols.
Sense rèplica exacta
De la mateixa manera que la política d’una dècada difereix per força de l’anterior, per una mera causa temporal. Igual com una societat és diferent a la seva veïna per múltiples factors, ja siguin aquests geogràfics, històrics, climatològics o d’altres. Per aquesta mateixa regla, el sistema polític d’un país —condicionat, entre altres factors, pel seu moment i pel seu context social— no pot tenir una rèplica exacta en un altre. En conseqüència, els actors implicats en el procés polític també responen a aquest context propi d’una societat determinada. En aquest sentit, la figura dels spin doctors que tant ha arrelat a països com la Gran Bretanya i els Estats Units no ha arribat a implantar-se encara a països on el context social i polític, així com l’encara incipient professionalització de l’àmbit polític, no n’han creat el marc idoni. Però gradualment aquesta figura del tauler polític va incorporant-se, adquirint rang d’oficialitat i reconeixent-se com a disciplina en més països. Això sí, les tasques i els perfils professionals varien segons el sistema polític i l’entorn social que els acull. En el cas espanyol, la diferència encara substancial que separa els assessors de comunicació i estratègia dels spin doctors anglosaxons s’explica bàsicament per quatre factors:
1. L’ofici ens ha arribat molt recentment. L’assessor del polític viu la seva condició d’una manera molt passional, sense acabar d’entendre que és necessària una estreta vinculació al líder que alhora convisqui amb un alt grau de profunditat en l’anàlisi dels judicis professionals a aplicar. El context democràtic espanyol, que comença a renéixer a les acaballes dels anys setanta del segle passat, no requeria fins llavors d’aquesta figura, com sí que la requereix en un context no dictatorial. Durant els períodes de falta de llibertats polítiques i públiques, el règim, per imposar —que no «persuadir de»— els seus postulats, tira directament de la propaganda o de la repressió. Quan a l’Estat espanyol era aquest el cas, a països com els Estats Units o la Gran Bretanya feia molt temps que gaudien de sistemes democràtics consolidats, amb perfils implicats que a dia d’avui compten amb un recorregut aquí encara molt limitat. És el cas dels spin doctors.
2. El volum de mercat és aquí molt limitat (de moment). El sistema polític nord-americà o britànic implica un circuit electoral molt més ampli que l’espanyol. Existeix en aquests països una indústria de l’spinning que es justifica en gran part pel sistema d’elecció, més representatiu, amb llistes obertes, amb sistemes d’eleccions primàries més consolidats i certs. Als Estats Units, a més a més, la cultura democràtica i la tradició del país sotmet a votació figures com la del xèrif i d’altres que en les seves homòlogues espanyoles i catalanes no se sotmeten pas a aquest procés electiu popular. Malgrat això, l’àmbit municipal i el sector privat està sent, en aquests últims anys, un factor dinamitzador important de l’incipient sector de l’assessoria de la comunicació a l’Estat.
3. Una excessiva decantació cap a la comunicació en el sector d’assessoria. En el context anglosaxó, en el procés spindoctoral, s’hi impliquen professionals amb perfils més transversals que en el nostre, amb formació per exemple en màrqueting o ADE, i amb estudis específics i annexos en comunicació i en les seves diferents disciplines. A l’Estat espanyol s’observa un major acaparament de l’àmbit d’assessoria estratègica per part de professionals de l’àmbit de la comunicació, amb una decantació superior cap a una de les potes que sustenten l’àmbit d’assessoria, però que no poden quedar-se en les relacions amb els mitjans.
4. La submissió dels assessors i el seu àmbit d’actuació a les estructures partidistes. L’elaboració del discurs, l’elaboració de l’estratègia, l’elaboració del màrqueting en els processos electorals. Tres àmbits d’actuació que exemplifiquen com als països anglosaxons se n’assumeix la gestió —en molta més proporció— per part de professionals externs a les estructures tradicionals dels partits. Als Estats Units, per exemple, els partits són bàsicament estructures electorals sempre a punt per quan s’apropen uns comicis. Durant la legislatura, el seu pes és molt discret, sobretot respecte als seus dirigents, amb molt menys pes que els institucionals. En el context espanyol i català, a la gènesi de la immensa majoria de decisions en àmbits d’actuació com els apuntats, no hi intervenen els assessors externs si no és per consultar-los aspectes demoscòpics, i en el cas dels consultats des de l’administració, sempre justificant el seu treball al servei de l’interès general dels ciutadans.
