-
- 14 abr
Els Guardians de la Setmana (12)
Les tres potes de l’ala oest de la Moncloa de Rajoy. Les tres potes quant als guardians del missatge del president conservador. I l’ordre dels factors, aquí, no me l’agafin en sentit jeràrquic quant a importància.
La primera, Jorge Moragas, Director de Gabinet del president. Va ser el primer nomenament del govern de Rajoy i li va concedir el rang de Secretari d’Estat. Ell controla l’agenda del cap de govern. És una de les peces clau de la seva ala oest. La seva mà dreta és Alfonso de Senillosa (Director adjunt, amb rang de subsecretari), català com ell i com Bernardo de Sicart, cap de Protocol, també fitxat per Moragas. La cap de gabinet de Moragas és la mateixa dona que ja ho era a Gènova 13, Valentina Martínez. La “guàrdia monclovita“, que compta amb un assessor especial sobre 2.0, el canari Sergio Ramos, segueix en aquest àmbit amb Charo Pablos, Secretària General de la Presidència, i una dona de Soraya. Advocada de l’Estat (com li agrada a la vice) és de les poques concessions que Moragas va haver de fer en l’equip de suport tècnic i polític més proper al president. Álvaro Nadal, el Cap de l’Oficina Econòmica del president, va jurar junt amb Moragas (que va prometre el càrrec) i s’hi anivella en rang.
La segona pota, Soraya Sáenz de Santamaría, Vicepresidenta i Ministra de la Presidència. Aquí l’organigrama del seu macro-departament. En ell (com arreu on Santamaría ha pogut decidir quant a nomenaments) destaca un tant per cent important d’advocats de l’Estat. María González Pico és la seva directora de gabinet, així com la seva dircom i cap de premsa i gran spin junt amb Edelmira Miri Barreira, l’adjunta de Pico i considerada un dels cervells a l’ombra de Soraya. El “gran cervell“, però, tothom qui coneix aquest sector destaca que és Jaime Pérez Renovales, Subsecretari de la Presidència (i també advocat de l’Estat). I completa el pinyol dels sorayos a Moncloa una peça clau: José Luis Papi Ayllón, el català secretari d’Estat de relacions amb les Corts, qui no només fa de connexió amb el Congrés, sinó que és un multiús a l’ombra valuosíssim per a la vicepresidenta.
La tercera pota, Carmen Martínez Castro, Secretària d’Estat de Comunicació, és un element molest tant per a Moragas com per a Soraya. Per al primer perquè ell quant a màrqueting polític i comunicació política té sempre moltes ganes de dir (i fer) la seva, però qui oficialment executa és Castro. Per a la segona, perquè Castro penja orgànicament de Sáenz de Santamaría, però té vida pròpia. Pico i Miri (les dones de confiança de la vice) controlen i dirigeixen bé la comunicació de Soraya i els seus dominis, però Castro no les deixa fer en el pack de la comunicació del govern. El seu gran actiu? La confiança plena (des dels anys a l’oposició) que Mariano Rajoy té dipositada en aquesta periodista, que també compta com a mà dreta amb una altra veterana periodista, Consuelo Sánchez-Vicente López, Directora General de Comunicació.
Aquests són els grans noms l’spindoctorisme monclovita de Rajoy. La vinent, més guardians de la setmana.
