-
- 26 gen
Els Guardians de la setmana (1)
Començo aquí repassada setmanal (amb ferma intenció de regulatitat) a l’atenció en premsa (nostra o estrangera) que reben Els guardians del missatge d’arreu, d’aquí i d’allà. Aquesta setmana primera, amb referències uns dies més enllà i tot, perquè de fet m’hi vaig engrescar la passada i ara ja sí, crec que m’hi podré posar.
I obro amb el bisbe que The Times qualifica de “gatekeeper papal”. Georg Gänswein, efectivament, és el gran guardià del missatge del Papa Benet XVI. El rotiatiu britànic ho té clar: “He has become the most influential man in the roman curia“. Cosa que no treu, evidentment, que ell a banda, en la transmissió del missatge papal hi treballin professionals dels mitjans com, molt especialment d’un temps ençà, el periodista nord-americà Greg Burke, de l’Opus. Però “Gorgeous Georg” ha estat fins i tot portada del Vanity Fair italià. Insuperable. Aquí us deixo la peça del The Times sobre ell, del passat 17 de gener: “Gorgeous Georg: papal gatekeeper and poster boy for the Vatican“.
El mateix dia, el 17, llegia a Le Monde: “Christophe Chantepy, le ‘surgé’ des cabinets ministériels à Matignon“, sobre la mà de ferro del director de gabinet del primer ministre Jean-Marc Ayrault. Podeu ampliar la lletra i llegir tot el text, quan accediu al link anterior. “Surgé” = “supervisor general”. I veureu per què ho diuen.
Dies després, sobre la intervenció militar francesa a Mali, llegia a Le Figaro (samedi 19 – dimanche 20 janvier 2013) una peça titulada “Matignon dans le sillage de l’Élysée“. Allà, unes declaracions de Chantepy força realistes sobre l’impuls de l’acció de govern en altres fronts: “Ce n’est pas parce qu’il y a un consensus national sur l’intervention au Mali que la tension s’est allégée sur les autres sujets“. La tensió (mediàtica, per exemple?) també segueix en altres fronts.
Més França i Guardians del Missatge. Peça de Le Nouvel Observateur (3 janvier 2013). “UMP: la gueule de bois“. Sobre la guerra interna al partit de Sarkozy (d’ençà de la seva marxa), amb atenció especial a un dels qui més van influir en el missatge del president francès: Patrick Buisson, a qui la revista qualifica de “l’homme de la droitisation“.
I acabo per avui, amb el nomenament del cap de gabinet de Barack Obama, ara que comença segon mandat. L’elegit és Denis McDonough. Aquí una informació interessant de La Vanguardia (d’avui, dissabte 26 de gener de 2013). Diu el text: “… el cap de gabinet actua com a mà dreta del president: alguns, en el passat, han exercit un paper proper al d’un primer ministre en països com França; d’altres han actuat més aviat com un conseller a l’ombra o com un executor de les visions presidencials”. Ja és això. McDonough va ser assessor de Tom Daschle, líder de la majoria demòcrata al Senat a començaments de la dècada. Allà, com uns quants altres spin doctors d’Obama, va conèixer l’avui president.
Seguim!
