-
- 21 mai
Els infravalorats
Alerta amb els infravalorats. Aquesta setmana, un d’aquests, François Hollande, ha arribat a president de la República francesa. La seva rival interna, Martine Aubry, el va titllar d’estendard de l’«esquerra tova». El partit de Nicolas Sarkozy va difondre vídeos que el caricaturitzaven com un flam. Però Sarkozy ha hagut d’abandonar l’Elisi i Aubry no serà ministra. «Va cometre l’error d’infravalorar-me», li va etzibar Hollande a la seva rival en el cara a cara televisiu. I tenia raó.
Però el d’ Hollande no ha estat l’únic cas de polític que, infravalorat pels seus rivals, acaba triomfant. Penso en Artur Mas o en José María Aznar. Pocs donaven ni un duro per ells quan van començar com a aspirants, i van acabar sent presidents. I penso també en Soraya Sáenz de Santamaría, que fins fa molt poc despertava somriures de condescendència entre propis i estranys, però que ara regna a Presidència de la Moncloa. Cada divendres ens té a tots en suspens a propòsit de les mesures que ella i la seva intel·ligència emocional expliquen per Mariano Rajoy, de moment sense desgast aparent per a ella, que és qui posa la cara a les retallades que està portant a terme el Govern del PP.
Va començar com a assessora (jurídica) de Rajoy, i d’aquí a la fama. Però va costar. Com a portaveu del PP al Congrés dels Diputats no li van donar ni un minut de gràcia. Però es va acabar imposant. La confiança del líder va ser clau. De fet, Soraya fa temps que té interioritzada la importància de l’equip. I ella, també ara com a vicepresidenta, en té un de fidel. Els cuida i la cuiden des de fa anys. I són majoria de dones, cosa bastant inèdita en els equips d’assessors de la Moncloa i, en general, al més alt nivell de les cancelleries internacionals. A excepció destacada d’ Angela Merkel a Alemanya.
María Pico és la seva cap de gabinet. Periodista formada a la Universitat Europea de Madrid, també exerceix les funcions de directora de comunicació i cap de premsa. És peça clau per a Soraya, com la seva adjunta, Edelmira Miri Barrera, una dona d’Orense que també acompanya la vicepresidenta des dels temps de l’oposició a Génova 13, la seu central del PP. Politòloga, hi ha qui la considera el cervell de Soraya.
I en aquest nucli dur, un home: el secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón. Elles li diuen “Papi”. Papi Ayllón. És tan jove com Soraya Sáenz de Santamaría, però el seu aspecte clàssic i bonàs va ajudar al rebateig de les seves companyes. Són una pinya des dels seus temps del carrer de Génova. A ell també hi havia qui l’infravalorava. De Miri hi ha qui diu que és naïf perquè li agrada la multiculturalitat. I de Sáenz de Santamaría alguns encara defensen que concentra més poder del que pot manejar. Però vagin-li al darrere. Alerta amb els infravalorats en política.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
