Recordeu que ara fa uns mesos us vaig voler advertir sobre la no anecdòtica presència creixent (en campanya) del color blau en els actes electorals d’Alfredo Pérez Rubalcaba? El blau: predomini de la raó per damunt de la passió, harmonia, confiança, fidelitat, poder, serenitat, ordre. Alguns dels significats que s’hi annexen. I us apuntava també una lectura interessant, La psicologia del color, d’Eva Heller, on hi diu: “Els colors i els nostres sentiments no es combinen de manera accidental”. Tampoc en política.
Doncs bé, ara és el candidat socialista francès, François Hollande, qui fa que el blau predomini en els seus actes de campanya per damunt del vermell tradicional. Interessant, oi? Socialdemòcrates que en temps de campanya busquen lligar-se al blau, en teoria propi de la dreta, igual com el taronja és més propi de les opcions de centre i el verd de l’oferta ecologista. Però això s’està trencant. Només a Espanya i França? No.
Un amic que viu a Alemanya m’ho advertia aquesta setmana arrel d’una polèmica que havia seguit via Twitter . El cas? El candidat de la CDU a les properes eleccions d’Schleswig-Holstein ha muntat una campanya electoral més enllà dels colors típics que la CDU/CSU (la CiU alemanya) fa servir en campanya i en la seva imatge corporativa: el blau i el carbassa (també com CiU).
I és que el senyor Jost de Jager ha passat de les convencions que allà (com gairebé arreu) annexen el vermell als socialdemòcrates (SPD) i a l’extrema esquerra (Die Linke), i el verd als ecologistes. Això sí, també ha passat bastant del color groc, propi dels liberals, ja que la majoria d’enquestes no pronostica a aquests ni el 5% suficient per entrar al parlament.
I allà que el teniu a la web i a les seves fotos de campanya amb el fons vermell o verd, segons el tema que reivindica al cartell. Fins i tot ha jugat amb la seva bufanda, que en les fotos originals era grisa i el seu equip ha colorejat amb Photoshop… de verd!
I allà que el teniu a la web i a les seves fotos de campanya amb el fons vermell o verd, segons el tema que reivindica al cartell. Fins i tot ha jugat amb la seva bufanda, que en les fotos originals era grisa i el seu equip ha colorejat amb Photoshop… de verd!
En aquest article que em va passar el meu amic JR veureu com Els guardians del missatge, també a Alemanya, saben de la importància dels colors. Perquè la imatge en política és molt el resultat de la interacció entre allò que el candidat projecta i allò que el votant percep (d’acord amb variables múltiples; també el món dels colors).
En els últims temps, els partits acostumen a projectar la seva pròpia imatge de dues formes bàsiques: amb la imatge tradicional de l’organització, i la seva identitat corporativa; i amb la imatge específica en un moment concret, via líder i equip. En aquesta segona part s’hi han centrat en els últims temps Rubalcaba, Hollande i De Jager.
