-
- 08 gen
Els guardians del missatge
Ja és a les llibreries el germà en llengua catalana de Los guardianes del mensaje (UOC, 2011). És el llibre que acaba d’editar Trípodos: Els guardians del missatge. Els professionals de la comunicació política. Un gran goig per a mi, per poder tenir aquesta nova criatura literària que confio us faci passar una bona estona de lectura i que us aporti informació d’interès sobre la forma i el fons de la política d’avui.
Aquí us reprodueixo, com a tast, la contra del llibre i l’índex de l’obra. I en seguirem parlant ;)
“Hi ha hagut un problema de comunicació”. “No ens hem sabut explicar bé”. “No hem comunicat correctament una bona gestió”. Us sona? És l’excusa recurrent que governs de tots els colors posen molt sovint quan volen esquivar una crisi política. Però tenen raó? Només en part.
Obama, Sarkozy, Berlusconi, Merkel, Cameron, Rajoy i Zapatero. Què tenen en comú? La seva adaptació als dictats de la democràcia mediàtica. Perquè la societat de l’espectacle i de l’entreteniment exigeix convivència amb el ritme i el llenguatge dels mitjans de comunicació. Missatges simples, directes, molt centrats en les cares i amb apel·lacions constants a les emocions.
Els lideratges polítics són cada vegada més compartits, més mediàtics, i estan també més exposats a l’escrutini constant d’uns mitjans davant els quals necessiten entrenament i l’assistència per part d’equips de professionals que van a més en nombre i en capacitat d’influència. Per entendre del tot la política que tenim, cal saber que aquests guardians del missatge existeixen i què fan. Els assessors polítics de comunicació i estratègia: solució o problema?
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ. TRACTAT SOBRE L’ART DE LA INVISIBILITAT TERAPÈUTICA EN POLÍTICA
PRIMERA PART: CAP A UNA TEORIA DELS ASSESSORS
Capítol 1. Repensar les relacions política–mèdia
El segrest intel·lectual
Només un problema de comunicació?
Fantàstic assessor, pèssim portaveu
Capítol 2. Com l’ecosistema condiciona la fauna política. També als assessors
Sense rèplica exacta
Capítol 3. Perfils i rols en l’equip d’assessors. Qui és qui, i qui fa què
El cap de gabinet
El director de comunicació
El cap de premsa o de relacions amb els mitjans
L’expert en demoscòpia
El cap de protocol
El portaveu
L’escriptor de discursos
L’assessor d’imatge
El gestor o responsable de comunitats virtuals
L’expert
Capítol 4. Els nous professionals. La indústria de l’spinning
Capítol 5. Spincidents. Quan el culte a la tàctica es converteix en problema
Mubarak: El que es mou surt millor a la foto?
Sarkozy: el Photoshop com a bisturí
Purnell: Ascens i caiguda en una foto i en política
Sofia: Una reina reconvertida en dissenyadora gràfica?
Capítol 6. Auge (i caiguda?) dels assessors com a factor d’erosió de la democràcia
SEGONA PART: PANORÀMICA D’UN INSTANT EN LA HISTÒRIA
Capítol 7. Zapatero versus Rajoy: la batalla entre bastidors
Un savi escèpticLa crisi de la crisi
La lampisteria de Moncloa
«Los Migueles» i el relat
Ferraz després de Blanco
Rubalcaba i el seu propi relat
La Moragas’ People
Tres gabinets en un
«Que ningú s’atribueixi el ser guru»
A l’Equip B
Un dossier per acció
Capítol 8. Obama i l’altra “Escola de Chicago”
David Axelrod, el guardià del missatgeValerie Jarrett, «recorda que ets humà»
Robert Gibbs, amb els nois de la premsa
Jon Favreau, el jove «Favs»
Pete Rouse, l’antic «senador 101»
Rahm Emanuel, un veterà de guerra
Capítol 9. Merkel: Les dones al poder (també a l’ombra)
Beate Baumann, «l’entorn»Eva Christiansen, la tercera dona
Joachim Sauer, «el fantasma de l’òpera»
Capítol 10. Els soferts conseglieri de Berlusconi
Paolo Bonaiuti, «el poli bo»Gianni Letta, el beat número dos
Niccolò Ghedini, més que il avvocato
Capítol 11. Sarkozy i la seva Cort
Thierry Saussez, el mentorFranck Louvrier, «monsieur Communication»
Claude Guéant, el Cardenal
Pierre Charron, «el pitjor de tots»
Capítol 12. Dave i els CameroonsLeana Pietsch, la importància de saber alemany
Steve Hilton, el tercer home
Andy Coulson, un fugaç Alastair Campbell
Ed Llewellyn, un Sir Humphrey millorat
Henry Macrory, piulant més del compte
EPÍLEG: SOLUCIÓ ALS PROBLEMES O PROBLEMA AFEGIT?
BIBLIOGRAFIA
