COLUMNA JA PUBLICITA EL LLIBRE DELS SPINS

Qui era el gran confident de Bill Clinton en els seus anys daurats a la Casa Blanca? Qui va ser la peça clau per fer de Tony Blair el líder del Nou Laborisme britànic? Qui era el «cervell» de George W. Bush? Qui és el «vicerei» de l’Elisi de Nicolas Sarkozy? Qui va impulsar la figura de Rodríguez Zapatero més enllà de «l’efecte ZP»? Qui ha americanitzat la política catalana? Totes aquestes preguntes troben resposta en aquest llibre. L’autor dibuixa el mapa estratègic dels nous líders i, sobretot, posa noms i cognoms als que xiuxiuegen a les orelles dels grans candidats, els escriuen el guió de la gran escena política i cuiden els seus gestos mil•limètricament.

.
TONI AIRA S’ADREÇA AL LECTOR: «En aquest llibre descobrireu qui són els actors clau a l’hora de confegir la política tal com l’entenem avui dia. Són els spin doctors, els estrategs polítics que des de les bambolines del poder, ben a tocar del líder, decideixen més del que molts estan disposats a admetre.»

.
Toni Aira i Foix (Barcelona, 1977), doctor per la Universitat Ramon Llull i llicenciat en Periodisme, és professor del Departament de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Com a periodista ha col•laborat en mitjans com El Temps, l’Avui i Sàpiens. En el món de la ràdio ha format part de la redacció d’informatius d’Ona Catalana, i a Catalunya Ràdio ha col•laborat en diferents programes com a comentarista i tertulià. Actualment dirigeix el diari en línia El singular digital, on havia treballat com a columnista, com també havia fet anteriorment a Comunicació 21 i a Tribuna Catalana. Ha treballat en l’equip de comunicació de les dues candidatures de Joan Laporta a la presidència del FC Barcelona, on va dirigir la Revista Barça entre 2004 i 2006.És coautor del llibre col•lectiu De Pujol a Maragall. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes de 2003 (2007) i autor dels llibres La Veu de l’Experiència. Testimonis del passat, pensant en el futur (2007) i Màrqueting polític: L’art de guanyar eleccions. Del cartell a Youtube (2008).